Hem decidir assaborir el mot xarrupar perquè té una història tan interessant com confusa. Els entesos no hi han trobat només un origen, sinó diversos possibles. Comencem!
Anem a pams, què vol dir?
Tots els diccionaris coincideixen a dir que xarropar vol dir ‘beure xuclant’ i, en alguns hi afegeixen ‘beure paladejant’, que vol dir ‘assaborint allò que es xucla’. És a dir, beure a xarrup, que és ‘glop xuclat’.
Xarrupar prové de muntanyes incertes
Tots els diccionaris conclouen que el misteri envolta el mot xarrupar perquè no tots els experts n’han donat el mateix origen. El lingüista Joan Coromines ens explica que xarrupar és un mot germà de la paraula basca zurrupatu i de l’occitana sourroupà, i que totes tres les fa derivar originàriament del mot llatí sorbēre i del derivat exsorbēre, que vol dir ‘engolir’.
Diccionaris del segle XVIII deien que l’origen de xarrupar podia ser el mot castellà churrupear, però Coromines no hi està d’acord i diu que aquesta insistència argumental es deu al fet que els lexicògrafs es copiaven entre ells.
“”Els lexicògrafs, fora dels mots verament importants, es copien els uns als altres […] I els moderns atribueixen també al nostre xarrupar el sentit ponderatiu i afectiu que trobaven definit en l’article ‘churrupear’ del diccionari acadèmic””
Prové del so de l’acció humana?
Ara bé, Coromines dubtava si xarrupar podia tenir també un origen en la imitació d’un so, com recull el Diccionari català-valencià-balear, que sosté que etimològicament és un mot totament onomatopeic, en cap moment el fa derivar del llatí.
Així doncs, xarrupar, ara com ara, manté el seu misteri etimològic però el que sí que és clar és que el necessitem per expressar l’acció de fer una glopada tot xuclant.
Xarrupar ha estat la setena paraula escollida pel programa Catakrac, de betevé, per preguntar a la mainada què creuen que vol dir. Descobreix les seves respostes enginyoses, aquí!
