compartir
Weltschmerz (títol provisional) s’ha reestrenat aquest dijous i estarà fins al 8 de març al Centre d’Arts Lliures de la Fundació Joan Brossa, on ja es va presentar el 2025, quan va aconseguir connectar amb el públic i la crítica. És una reflexió sobre l’impacte del ritme frenètic de la nostra societat en els individus i alhora una proposta per combatre la manca de temps que tenim tot fent comunitat a través del joc. Dirigida per Ferran Dordal Lalueza, l’obra, en català, és també una reflexió sobre l’acte de crear i la vida mateixa.
Angoixats pel temps
Una hora i trenta-cinc minuts per compartir l’experiència del temps a través d’una partida de petanca, que, sorprenentment, encaixa a la perfecció amb un text de girs aleatoris. La idea de la petanca es va creuar, explica Ferran Dordal Lalueza, perquè els semblava que “potser era un joc que tenia alguna cosa entre tranquil·litzadora pel ritme que agafa i alhora també incerta” i, alhora, “inesperadament connectava molt amb el text mateix”.
A escena, Ferran Dordal Lalueza, Albert Pérez Hidalgo, Marc Salicrú i Clàudia Vilà Peremiquel performen aquest joc, recreant un espai no només de joc sinó també de cures. Justament Dordal destaca: “La necessitat de trobar-se davant de tot aquest malestar, en el fons l’única manera que troben per sobreviure. La imatge és que “una poca gent jugant a petanca ajuda a sostenir aquest món o a navegar-lo”.
Fer comunitat, un acte de resistència
L’obra sorgeix de l’angoixa que ens aclapara davant de l’estat de crisi permanent de la nostra època, regida per un present que s’imposa a qualsevol altre temporalitat. En aquest context, jugar juts, compartir estones i, si es vol, divagar, és en el fons un acte de resistència.
Per Dordal, el concepte de weltschmerz, “el dolor del món”, té a veure, de fet, amb la provisionalitat de la vida.
Una reflexió sobre l’acte de crear
Tant el format, ajustat a les limitacions pressupostàries, com el text mateix, són una reflexió sobre la creació també. Han adaptat l’equip al pressupost, per això, des de l’escenògraf fins al director, estan tots a escena. El ritme reposat de la petanca, l’acompanya el l’ambient sonor sostingut a càrrec de Clara Aguilar i l’espai escènic i la il·luminació, que signa Marc Salicrú.
