Mercè Arànega, Sandra Monclús, Albert Pérez i Joan Negrié són els intèrprets d’‘Els gossos’, el muntatge que obre temporada a La Villarroel, tancada des del mes de març. Una comèdia àcida de relacions familiars, àmbit en el qual reincideix l’autor, l’argentí Nelson Valente. A casa nostra s’han pogut veure muntatges de Valente com ‘El loco y la camisa’ (2014). “La família m’interessa com a cèdula on puc explorar els mals de la nostra societat. Les violències de la nostra societat són microviolències en l’àmbit familiar”, argumenta Valente, també director de la peça.
Joan Negrié, responsable de la Sala Trono de Tarragona, va ser qui va encarregar a Valente l’escriptura de l’obra, poc abans del confinament. “Li anava enviant l’original al Joan perquè en fes la traducció. Volia escriure-la pensant en intèrprets catalans amb els quals després poder treballar, perquè ells són els que acaben de farcir les històries que apareixen a l’obra”, comenta el director.
Dues dones, dues epifanies
És el dia de l’aniversari de la Laura (Sandra Monclús), a casa dels pares (Mercè Arànega, Albert Pérez) del seu company (Joan Negrié). El sogre, l’Emili, no para de xerrar dels gossos que ha tingut. Es percep que és un monòleg per omplir silencis. La Laura no està gens engrescada amb la celebració. Un comentari d’un desconegut, a cau d’orella, al metro, l’ha trasbalsada. “L’obra parla d’aquelles coses que no ens atrevim a fer per comoditat, però que un factor inesperat ens empeny a fer“, expliquen la Sandra Monclús i l’Albert Pérez. “Hi ha dues dones que viuen dues epifanies al llarg de l’obra, aquest és el nucli dramàtic”, rebla Valente.
‘Els gossos’, títol que és només una excusa referida al tema de conversa de l’Emili, fa funcions tot el mes d’octubre i fins a l’1 de novembre.
