
Més enllà de les grans empreses d’abast internacional, dels jocs amb mentalitat de triple A i dels pressupostos vertiginosos, la indústria del videojoc és diversa i fecunda, i cada cop més té un referent en l’escena catalana. El mes de juliol es van presentar el Llibre blanc del videojoc a Catalunya 2024 i el Catàleg d’empreses del videojoc 2025 i aquests dies, en el marc del BCN Game Fest, s’ha constatat l’auge del videojoc amb segell i accent català.
El videojoc català, en xifres
Les dades del Llibre blanc revelen que, per primera vegada, el sector arriba als 5.000 treballadors a Catalunya i als 764 milions d’euros de facturació anual. Aquest volum de facturació representa el 53,6 % de la facturació total del sector a l’estat espanyol. Tot plegat, repartit entre 262 estudis amb una producció en què el 74 % dels productes es poden jugar en català.
L’optimisme de les dades es referma amb el reconeixement internacional. El cas paradigmàtic és Nomada Studios, l’empresa de Conrad Roset que s’ha guanyat un lloc en la primera línia del món del videojoc gràcies a propostes com Gris (2018) o Neva (2024), que l’han dut a endur-se guardons com el Game Awards, el Bafta i l’Annie. Altres casos d’èxit en l’àmbit català són el joc Crims, de Cubus Games, i la proposta Ereban, de Baby Robot Games.
Guillem de Berguedà, el primer
Aquest 2025, se celebren, també, els 40 anys del videojoc amb què va començar tot. Guillem de Berguedà, el joc creat per Joan Argemí i editat pel Centre Divulgador de la Informàtica de la Generalitat de Catalunya, va suposar el punt de partida per a la indústria a casa nostra. Ambientat a la Catalunya medieval i plantejat com una aventura conversacional, va ser desenvolupat per a plataformes com Amstrad, MSX, ZX Spectrum i Commodore 64. Quaranta anys més tard, els hereus de Guillem de Berguedà continuen creixent i obrint camins per al videojoc.