Aquesta escultura romana és un dels tresors que amaga el subsòl del Mercat de Sant Antoni. L'han trobada al costat de les restes d'un llit funerari i forma part d'una via sepulcral ubicada en aquest indret. No és l'única gran troballa sota del mercat. També han aparegut restes de la via Augusta que conserven el paviment de l'època. CARME MIRÓ, responsable del Pla Barcino "En el moment en què es funda Barcino, es fa un desviament d'aquesta via perquè passi per Barquino, perquè Barquino es prou important. Aquí hem trobat la part d'aquest desviament, que és del segle I." A banda de les restes romanes, les intervencions que s'han fet els últims mesos també han deixat al descobert el baluard de Sant Antoni, del segle XVII i que servia per defensar la ciutat. Un cop s'acabin els treballs arqueològics, tots aquests elements s'exposaran al públic, tot i que encara no s'ha decidit com. RAIMON BLASI, regidor de Comerç, Consum i Mercats "S'haurà de dinamitzar, esperem que hi hagi molta activitat. I el que dèiem, que hi hagi sobretot un atractiu cultural, arquitectònic. Jo visualitzo ja una parada del Bus Turístic perquè això passarà a ser un element de referència, si és que no ho era ja, al Mercat de Sant Antoni." En paral·lel a les intervencions arqueològiques al subsòl el treball en superície continua. L'Ajuntament diu que, en principi, no hi hauria d'haver retards en la inauguració del Mercat de Sant Antoni, que hauria d'obrir el segon semestre de 2016. Les troballes, però, sí que han fet reduir una mica les mides del mercat, que tindrà espai per a unes 250 parades.
Els arqueòlegs asseguren que no és habitual trobar restes de la Via Augusta romana ja que en molts trams s’ha reconvertit en vies de comunicació modernes. Als peus del Mercat de Sant Antoni, però, s’ha trobat una part d’aquest camí que unia Barcino amb altres ciutats de la costa. Si ara podem veure aquestes restes és perquè una riuada va inundar la via pels volts del segle II dC i es va desplaçar el camí uns metres més al sud.
A més, a banda i banda de la calçada s’hi han trobat estructures funeràries. En l’època romana, els enterraments es feien als costats dels camins, fora de la ciutat. En són testimonis les escultures i els llits funeraris que s’hi han descobert.
Una altra de les peces del trencaclosques de la Barcino romana que ha sortit a la llum en els últims treballs són restes de “centuriatio”, la parcel·lació del terreny de l’època. Les àrees agrícoles es dividien en una quadrícula que seguia la retícula urbana.
Les excavacions arqueològiques dels darrers mesos han deixat al descobert el baluard de Sant Antoni i el seu sistema defensiu. El portal de Sant Antoni es va convertir en l’accés més important de la fortificació. Per les seves portes, van arribar reis i ambaixadors provinents del camí d’Aragó. A mitjan segle XIX, el baluard es va desmuntar parcialment per obrir noves vies a la ciutat.
Les troballes no alteraran el calendari per a l’obertura del nou mercat d’aquí a dos anys. Això sí, en reduirà l’espai i podrà acollir 250 parades. L’Ajuntament vol que els ciutadans puguin visitar el patrimoni arqueològic que s’ha descobert al llarg dels darrers anys.
