El vestuari que s’utilitza en l’àmbit cultural va més enllà de complements i teles; és emoció, caràcter i narrativa. Ara bé, què passa amb totes aquestes peces de roba que llueixen els artistes quan cau el teló? On van a parar aquells impermeables brillants o les jaquetes estampades que han fet riure i plorar? L’Anna Peña, directora de comunicació de la fundació Rezero, ha explicat al betevé directe en què consisteix La Vestuariteca, un projecte pioner al nostre país amb l’Àgia Luna, directora d’Artixoc, i Míriam Compte, dissenyadora de moda i cap de sastreria del Teatre Nacional de Catalunya.
La Vestuariteca, la biblioteca del tèxtil cultural
Cada vegada comprem més roba i n’acumulem més, però la utilitzem menys. De fet, es calcula que el 40 % de la roba que tenim a l’armari no la fem servir en tot l’any. Si traslladem aquesta màxima al món cultural, on hi ha aproximadament unes 500.000 persones aficionades entre professionals, amateurs i artistes esporàdics que utilitzen unes 2.400 tones de roba anuals, sembla evident que la clau per contribuir a fer un sector més sostenible és reutilitzar.
I això és exactament el que s’han proposat Artixoc i Nusos, amb la col·laboració tècnica de Rezero. L’objectiu és evitar tones i tones de CO2 i donar una nova vida a les peces de roba que s’utilitzen en les arts escèniques per tal que no només visquin el cicle d’una obra de teatre, sinó perquè també puguin utilitzar-les d’altres companyies.
Els impulsors confien que amb aquesta iniciativa les companyies de teatre que tenen magatzems plens de roba obrin els seus armaris per compartir el tèxtil amb altres companyies amateurs amb un pressupost menor. La Vestuariteca disposarà d’un espai tant físic com virtual, on l’usuari podrà trobar tot allò que necessita. Més enllà d’ajuntar ofertors i demandants, el projecte també vetlla per arreglar i recuperar material per donar-los una segona vida i procurar sensibilitzar i fomentar la consciència ecològica.
