Al web ‘Vestibulària’ de Jordi Avià s’hi poden localitzar i veure fotografiats vestíbuls d’edificis de pisos de Barcelona que contenen art o han estat decorats per artesans. Alguns duen la signatura de creadors de renom com Josep Maria Subirachs, Josep Guinovart, Francesc Català Roca o Joan Vilacasas.
Un gravat al vestíbul de l’edifici on vivien els seus pares li va encendre la guspira de la curiositat. Jordi Avià ha dedicat anys a furgar pels barris localitzant vestíbuls decorats. No ha estat sempre fàcil accedir-hi. “Entrar a llocs privats i fer-hi fotografies pot ser complicat”, comenta. No ha volgut fer una guia, perquè precisament no són llocs oberts a visites. “El web és una recopilació d’un patrimoni artístic que no té visibilitat, perquè està en finques privades”.
Vestíbuls i artesans
La majoria de vestíbuls són dels anys seixanta, setanta i fins i tot vuitanta. “Suposo que els constructors van pensar que es venia millor un pis en un immoble amb una entrada ‘artística’. A partir de cert moment, però, va desaparèixer la pràctica”, explica. La tècnica emprada és molt diversa: ceràmica, fusta, vitrall, gravat… “Crec que es pot afirmar que hi havia alguns artesans que vivien d’aquests encàrrecs, almenys parcialment. Avui molts d’aquells oficis han passat a la història, no només a Barcelona”, afirma.
A ‘Vestibulària’ hi ha catalogats 150 vestíbuls barcelonins, tant per districte com per tècnica emprada, o fins i tot temàtica. “Hi ha força abstracció i molts elements al·legòrics, més que figuratius”. Una curiositat, que Avià qualifica com a subgènere, són les pintures que imiten les de les coves prehistòriques. “Sembla un contrasentit evocar les coves prehistòriques, que no devien ser gaire acollidores”, comenta rient.
