compartir
Enmig de la celebració del conclave per escollir qui serà el nou papa, l’editor de Verificat, Marc Masip, analitza a la secció setmanal contra la desinformació del betevé directe les diferències que hi ha entre la pel·lícula Conclave i la realitat de tot allò que està passant aquests dies al Vaticà.
Masip assegura que el film reprodueix molt bé els aspectes relacionats amb la logística d’un procés litúrgic complex. No obstant això, l’editor de Verificat apunta que hi ha alguns errors en els detalls, com per exemple la reproducció d’una missa sense altar o certes decisions que un cardenal degà no podria prendre a la vida real.
La pel·lícula, molt fidel al sistema de votació
Un dels encerts de Conclave, nominada a fins a vuit Oscars, és l’exactitud amb què es reflecteix la votació de cardenals: en secret i cremant les paperetes per a fer fum blanc —en cas que hi hagi papa— o fum negre —si no en surt cap d’escollit. Un altre dels encerts és la durada, ja que la pel·lícula estima uns tres dies en total de conclave fins a pronunciar el mític Habemus papam.
Tot i les coincidències que doten la pel·lícula de credibilitat, hi ha alguns desencerts. És el cas de la filtració d’informació que rep Lawrence, el cardenal encarregat de liderar el conclave. Segons els experts en verificació, obtenir informació o establir qualsevol tipus de contacte amb l’exterior durant els dies de conclave suposaria una violació flagrant de les regles.
