Judith Pujol dirigeix a la Sala Petita del TNC ‘Vent de garbí i una mica de por’, en una adaptació del text de Maria Aurèlia Capmany que signa conjuntament amb Albert Boronat. Una obra trencadora quan es va escriure, tant pel tema com pel plantejament dramatúrgic. Comèdia fragmentària, és un retrat àcid de la burgesia catalana i conté moments de sainet, de teatre pedagògic i de cabaret musical.
“Hem intervingut el text a l’inici, al final, i també entre acte i acte, inventant-nos una companyia d’artistes i músics que parla de Maria Aurèlia Capmany com a dona de teatre”, explica Judith Pujol sobre l’adaptació.
Tres estiuejos
El text s’estructura en tres actes, els de tres estiuejos de membres de la burgesia, separats en el temps i començant pel més recent: Cadaqués el 1968, Sitges el 1936 i Caldetes el 1909. Tres moments emmarcats en el Maig del 68, el cop militar franquista i la Setmana Tràgica. “És una crítica a la burgesia davant d’esdeveniments socials, polítics, econòmics i bèl·lics, els seus interessos i fins i tot la seva passivitat”, especifica la directora escènica.
Els personatges canvien d’un acte a l’altre, però els seus noms s’assemblen i també les seves actituds. Contrasta amb els burgesos una parella que no està de vacances, “en un acte, ella és cambrera; en l’altre, la minyona. Són els treballadors al servei dels burgesos”, detalla Judith Pujol. Són intèrprets de l’obra, molt coral, David Anguera, Laura Aubert, Alba Florejachs, Àurea Márquez, Miquel Malirach, Albert Mora, Miriam Moukhles i Joan Solé.
