La Unió Gracienca es va crear l’any 1901 per celebrar Sant Medir, la festa dolça, que cada any omple els carrers de Gràcia, Sarrià – Sant Gervasi i la Bordeta de tones de caramels. En aquell moment només existia una colla de Sant Medir, a Sarrià – Sant Gervasi, l’Antiga, que ja acumula 160 anys d’història. La Unió Gracienc, també Union Graciense i ara Unió Gracienca, va ser la primera colla de la Vila de Gràcia, el barri on actualment està més arrelada la festa.
Nova junta formada per dones
Els membres de la colla expliquen que pràcticament cada 3 de març la Unió Gracienca ha sortit al carrer, fins i tot encara que plogués. Només s’han quedat a casa per força major, com la pesta equina o ara, amb la covid-19, que no han permès organitzar la festa. Ara acaben d’estrenar junta, que casualment està formada completament per dones, un gran canvi per aquesta colla que segons diuen sempre ha estat molt masculina.
Una família de dones pioneres
La Silvia Torres recorda que va ser la primera dona a portar la bandera de la Unió Gracienca, cap als anys 90. Carregar una bandera de 60 quilos no es va considerar fins a aquell moment un repte femení, per això sempre es triava un banderer per sorteig. “Sempre l’havien portat només homes i les dones en principi no entraven. Però quan em va tocar jo vaig dir que sí, que per mi a era un honor poder portar la bandera de la colla”.
La Sandra Herranz és la seva filla, i amb només 22 anys acaba de ser escollida la primera presidenta de la colla. Totes dues són l’exemple de com ha anat canviant aquesta colla, antigament molt masculina, i que comença a fer camí cap al canvi generacional.
Esperen celebrar l’aniversari el proper any
L’Enric Caballé és el més veterà de la Unió Gracienca, on va entrar fa més de sis dècades. S’hi va apuntar quan es va poder pagar ell la quota, amb 12 anys, ja que el seu pare no era partidari que s’unís a aquesta festa. “Nosaltres havíem arribat a ser 100 socis, havíem portat 60 cavalls i cinc carruatges, després va canviar, amb furgonetes”, recorda. Ara són una trentena de socis i com totes les colles, aquest any s’han hagut de conformar a treure la bandera al balcó, ja que s’ha hagut de celebrar la festa de manera simbòlica. Però esperen tornar a sortir el 3 de març vinent per endolcir els carrers com han fet durant 120 anys i potser llavors serà un bon moment per fer una celebració especial.
