Té ulls de vidre, potes de llautó i un calaix de fusta a la panxa. Aquesta ovella és la rèplica exacta de la que va néixer sota el pinzell de Dalí l'any 1942, quan va imaginar aquest quadre de 'L'estable biblioteca'. Óscar Tusquets, amic del pintor i dissenyador, ja havia realitzat més objectes sortits de la ment de Dalí, com el sofà llavis, que ja és tot un clàssic. ÓSCAR TUSQUETS, president de la Fundació Gala - Salvador Dalí "El que hem de pensar és què li semblaria al mestre, què li semblaria a Dalí, no el que ens sembla a nosaltres sinó què li semblaria. I jo estic seguríssim que això li encantaria. Hi ha gent que diu que li fa molta angoixa però l'art de Dalí és així... I jo trobo aquesta ovella carinyosa!" Tusquets ha encomanat aquesta peça i 20 més a un taxidermista de París. També s'ha atorgat la fantasia de fer-ne una de negra, que ja s'ha venut a una galeria de Hong Kong per 72.000 euros. Les blanques en costen més o menys la meitat. La presentació del moble xai s'ha fet a la Fundació Setba, que justament aquests dies exposa uns animals dissecats, els de l'antic taller de taxidèrmia de la plaça Reial, que Dalí freqüentava. Entre d'altres, aquest rinoceront que el pintor va cavalcar en aquesta mateixa plaça i que va quedar immortalitzat en una fotografia ja mítica. La mostra es pot veure dividida entre la galeria Setba i l'antic taller de taxidermista, avui un restaurant de marisc.
Óscar Tusquets Blanca, dissenyador, pintor i amic de Dalí, ja s’havia inspirat en l’obra del mestre per concebre el sofà llavis, que es va fer molt famós l’any 1975. Ara repeteix amb la tauleta xai, que, precisa, “no és cap obra d’art, és un moble“.
Es tracta d’un veritable xai dissecat, amb ulls de vidre, potes de llautó i un calaix de fusta a la panxa, tal com ho va representar Dalí. Han confiat la feina a un taxidermista català que treballa a París, a l’històrica botiga Deyrolle, de la qual Dalí era bon client.
‘Projecte d’interpretació per a un estable biblioteca’ (1942)
La Fundació Gala – Salvador Dalí ha encomanat 20 peces com aquesta, més una de negra, per recordar l’expressió popular catalana “un be negre amb les potes rosses”. Tot i així, Peio Rahola, el taxidermista, ha confessat que ha estat impossible pintar les potes de rosa. No ha impedit vendre aquest exemplar per 72.000 euros a una galeria de Hong Kong, juntament amb quatre ovelles blanques (que han costat 36.500 euros cadascuna). “Per aconseguir un resultat perfecte, ja que la pell del xai és molt fràgil, hem hagut de triar matar unes 40 ovelles. La majoria vénen del Llenguadoc“, ha explicat Rahola.
Transhumància a la plaça Reial
Aquest dimarts els veïns que han passat per la plaça Reial s’han aturat un moment per assistir a un espectacle ben estrany: una mudança d’animals dissecats pujant i baixant per la finestra de la Fundació Setba, gràcies a un elevador. Gairebé una transhumància. La fundació acull aquests dies una exposició sobre la botiga del taxidermista situada a la mateixa plaça, botiga que va haver de tancar l’any 1991. Entre els animals dissecats també es troba la cria de rinoceront sobre la qual va posar Dalí en una foto ara mítica.
L’operació ha consistit en dues fases. La primera, baixar el rinoceront a l’antic local del taxidermista (que ara ocupa un restaurant de marisc). La peça s’hi quedarà un parell de setmanes, abans de tornar al Museu de Ciències Naturals El Carmen. La segona, pujar el petit xai per la mateixa finestra. “Segur que, en aquest ambient, el “mestre” no hauria deixat passat l’ocasió de fer una performance.”
