compartir
Ramon Cabau és “el primer home anunci de la de la gastronomia catalana“. Així defineix el periodista i escriptor gastronòmic Marc Casanovas el singular restaurador a Una òpera gastronòmica (Ara Llibres), una biografia novel·lada que és, a voltes, un llibre d’aventures d’un dels personatges més pintorescos de la gastronomia barcelonina dels anys 60 als 80 del s. XX.
El gran palau de la cuina catalana
Cabau va parlar de cuina local, de mercat i de producte de proximitat “quan ningú no ho feia”, afirma Casanovas, guardonat amb el Premi Néstor Luján de Periodisme Gastronòmic 2023. I avui, pocs ho recorden. Era farmacèutic, però li agradava menjar bé i freqüentava l’Agut del carrer d’en Gignàs. Allà va conèixer la seva futura esposa, filla del l’amo, Agustí Agut. Va ser per rebel·lar-se contra el seu sogre que va obrir el seu propi negoci, l’Agut d’Avignon, “un restaurant amb cinc menjadors on es feia cua durant dues hores”. Una casa de menjars on no faltaven celebritats i polítics, i que la crítica de l’època va definir com “el gran palau de la cuina catalana“, explica Casanovas.
Aquell restaurant que va ser el saló on la Barcelona dels anys 70 i 80 es donava la mà, és actualment l’Agut 10 (al carrer de la Trinitat, 3), un establiment on se serveixen pizzes, paelles i sangries, i que per a Casanovas és símbol de la gentrificació imparable “d’aquesta ciutat hormonada que tenim, que els barcelonins estimem i odiem”.
Barret, llacet i bigoti chaplinesc
Segons els seu amics (entre ells Manuel Vázquez Montalbán), Cabau “no sabia cuinar ni un ou“, comenta l’escriptor Marc Casanovas, “ell utilitzava les mans dels bons cuiners per immortalitzar les obres que tenia al cap”. Era un personatge reconegut per la seva aparença: barret, corbata de llaç, bastó, un bigoti chaplinesc i un gos que es deia Souflé… que va entendre de seguida que “per què el seu restaurant fos important, el relat fora del restaurant, la marca pròpia, era molt important“.
Ambaixador de La Boqueria
El Mercat de la Boqueria va ser també un dels escenaris cabdals del gastrònom i restaurador Ramon Cabau, n’era el seu ambaixador i així ho sentien els boqueraires: “Si parles amb les grans famílies d’aquí: els Basora, Vidal Pons, Soley i Petràs, et diran que sense Ramon Cabau, el mercat de la Boqueria mai no hauria arribat a ser el que va ser“, afirma Casanovas.
Allà hi anava a tocar producte i parlar amb els paradistes, i anys després a vendre’ls pèsols i faves que cultivava amb les seves mans, quan el 1983 es va vendre l’Agut d’Avignon i va fer de petit agricultor a Canet. El mercat va ser testimoni del seu darrer dia amb vida. Cabau es va suïcidar amb un got de cianur el 31 de març del 1987, a tocar de la parada de bolets.
Casanovas defensa al seu llibre que La Boqueria “es va començar a pansir a partir d’aquell primer glop de cianur” i és del parer que si Cabau hagués seguit viu “s’hauria lluitat més per mantenir l’essència d’aquest mercat tan emocionant” que és únic al món.
En l’oblit
L’escriptor barceloní se’n fa creus de l’oblit en què ha caigut la figura del restaurador visionari, sobretot després de tenir un comiat multitudinari. “No podia ser que Barcelona no tingués publicat un llibre de Ramon Cabau”, ni que la memòria comenci “amb Ferran Adrià”, apunta Casanovas. Per això ha escrit Una òpera gastronòmica, on han aportat les seves vivències el restaurador Isidre Gironès (del restaurant Ca l’Isidre), el cuiner de l’Agut d’Avignon Josep Bullich i l’escriptor Xavier Theros.
“Si els barcelonins i barcelonines mengem com mengem, avui és en part gràcies a la seva tasca”, afirma Casanovas, i diu amb recança que estem en una “ciutat desmemoriada” on “ens falten referents”. Defensa que Cabau hauria d’estar a l’altura d’altres figures de renom de la cultura catalana, com Gaudí, Montserrat Caballé i Mercè Rodoreda.
