La idea de fer un calendari neix en una sala d'espera, en un sofà on l'Annie passa les hores esperant que tractin el seu marit, malalt de leucèmia. Basada en fets reals, és una història còmica. Malgrat la duresa del tema, el drama queda restringit a una petita parcel·la de l'obra. ANTONIO CALVO, director de 'Noies de calendari' "Aunque razonablemente a mí me cuesta de creer muchas de las cosas que ocurren, es que han ocurrido. Se vuelve a confirmar esto de que la realidad supera la ficción y la historia en sí ya tiene un grado de emotividad muy bestia." Un relat que Tim Firth va encarregar-se d'adaptar tant el cine com al teatre i que Marc Rosich ha traduït al català. Sobre l'escenari, un equip 13 persones, la majoria dones amb edats poc habituals en l'escena actual. ANTONIO CALVO, director de 'Noies de calendari' "Es un poco una lacra de nuestra profesión. O sea, la mujer, la actriz encuentra o papeles de jovencita o ya se pasa a papeles de madre-abuela. En medio hay como una franja de edad donde la mujer lo tiene muy difícil." Com en les funcions d'Anglaterra, el calendari traspassa els límits de l'escenari i serveix per recaptar fons, en aquest cas per a la Fundació Josep Carreras. El públic el pot comprar quan s'acaba la funció.

Abans d’arribar al teatre Poliorama, Tim Firth va dur la història al cinema i després la va adaptar per als teatres, on ha tingut un gran èxit a escala internacional. Aquí, l’encarregat de fer-ne l’adaptació ha estat Marc Rosich, que assegura que el més complicat d’exportar han estat els gags més localistes.

Com en les funcions d’Anglaterra, el calendari que les actrius escenifiquen s’ha editat també en paper i es ven al final de l’espectacle. Els fons que es recaptin es destinaran a la Fundació Josep Carreras.