Fotografies d'una gran senzillesa i a la vegada sorprenents. Paco Gómez convertia una taca d'humitat i un mur desgastat en una imatge religiosa. LAURA TERRÉ, comissària de l'exposició "Som nosaltres, amb la nostra imaginació que tornem a donar-li un significat i li donem el missatge, li donem la forma i l'ordre a aquella imatge del caos." Nascut a Navarra el 1918 es va convertir en un dels fotògrafs més admirats pels seus companys de professió. La seva mirada contemplativa i poètica el feien únic. La seva fotografia és més aviat estàtica, no hi trobem gaires persones però sí el seu rastre. LAURA TERRÉ, comissària de l'exposició Fotografies en les quals també trobem certa ironia de com fa ús l'ésser humà dels espais, com els adapta a les seves necessitats. Una altra característica del treball de Paco Gómez és que no parlava d'una època concreta, les seves imatges són atemporals i adaptables al món actual. LAURA TERRÉ, comissària de l'exposició És hora de recuperar la figura de Paco Gómez perquè jo penso que té una empremta que els joves fotògrafs i la fotografia contemporània espanyola sabran comprendre i també reconèixer. S'hi han exposat una setantena de fotografies escollides d'entre un miler de còpies fetes per l'autor. Hi ha les que Paco Gómez presentava regularment, però també d'inèdites que ell mateix havia ampliat i mai va arribar a exposar.
