Un cap tallat, més enllà un cos decapitat o unes cames aïllades. La preocupació d'Antoni Tàpies pel cos articula l'exposició. L'interès de l'autor pel físic humà sorgeix durant la postguerra, a causa dels problemes greus de salut que va patir. La mostra, a més, porta implícita una càrrega emotiva, ja que és la primera comissariada pel seu fill després de la mort de l'artista. Al llarg de les 74 creacions, Tàpies radiografia la cruesa de la condició humana i hi combina el seu llenguatge simbòlic omnipresent. LAURENCE RASSEL, directora de la Fundació Antoni Tàpies "Un tema que vam veure amb Miquel Tàpies que estava més present amb l'edat de l'artista i que es veia de manera clara, directa, violenta o tendra, i que tenia la tendència a quedar descartada de la història del que és l'obra d'Antoni Tàpies." El pintor despulla literalment les persones, mostra allò que no es vol veure del cos humà amb la barreja de diferents materials. La disposició dels quadres a la sala principal pretén recrear el taller de l'artista, aquell moment en què l'autor i l'obra entren en contacte.
