MIREIA CORBERA Bàsicament el documental el que fa és recuperar l'esperit de l'escola del Mar a través dels seus protagonistes, és a dir d'alumnes que van anar a l'escola durant aquells anys. SANDRA OLSINA "Per a ells és un record inoblidable i els ha marcat. Era una escola molt especial en el plantejament. Les classes estaven organitzades com una república, és a dir, cada nen tenia un càrrec i es feia responsable d'una cosa." MIREIA CORBERA "Per sort hem trobat moltes, imatges d'arxiu. No només fotografies, que moltes, sinó també imatge en moviment. Una pel·lícula gravada en l'època i que per tant ens ajuda a fer-nos una idea de com era l'escola realment que era preciosa. Era feta de fusta, estava construida sobre uns pilars a la mateixa sorra. "El fet que no existeixi l'escola és la base del documental. Aquest edifici que s'havia destruit era una mica el model de l'escola que s'havia engegat als anys 20 i que havia agafat la República amb tota la força i que també s'havia destruit per l'arribada del franquisme." "L'interès que teníem era precisament rescatar aquest episodi de la història i per tant en aquest sentit estem satisfetes, sobretot per qui té la veu en el documental. És a dir, que aquesta recuperació es faci des de les persones que ho van viure. Guardar aquesta memòria que tenen ells i elles.
Les autores del documental són tres excompanyes d’universitat interessades per aquesta escola. Va ser creada per a nens i nenes amb problemes de salut pensant que el contacte amb el mar els podria ser beneficiós. Després del bombardeig, l’Escola del Mar es va traslladar a Montjuïc i l’any 48 es va obrir el seu tercer i definitiu edifici al districte d’Horta-Guinardó.