(ACN/Redacció) Els investigadors de la Fundació Joan Miró han descobert un retrat de Dolors Ferrà Oromí, mare de l’artista, sota l’obra Pintura (1925-1927), un oli sobre tela que Miró va regalar al seu amic Joan Prats.
Prats va conservar a casa l’obra fins a l’any 1975, quan va passar a formar part de la col·lecció de la fundació. En un informe del 1978 es va descriure el mal estat de conservació de l’obra per la presència de petites pèrdues i clivellats. Una radiografia va revelar la presència d’un retrat subjacent, que llavors no es va poder identificar.
Radiació, llum infraroja i imatge hiperespectral
Ara s’ha pogut fer el descobriment gràcies a un estudi cientificotècnic amb tecnologia no invasiva innovadora, que ha permès obtenir una imatge del retrat subjacent i identificar que és de la mare de Miró. S’han fet servir tècniques d’imatge que utilitzen diversos rangs de radicació electromagnètica, com són la fotografia amb llum visible rasant i transmesa, llum ultraviolada i llum infraroja, la radiografia i la imatge hiperespectral.
Per conèixer els materials presents en les capes pictòriques, s’ha completat l’estudi amb la utilització d’espectroscòpia infraroja, la microscòpica electrònica de rastreig amb detectors d’energies dispersives de raig X, la fluorescència de raig X i la cromatografia de gasos-massa.
El retrat d’un altre artista
L’estudi ha permès concloure que quan Miró va elaborar Pintura, va utilitzar com a suport un llenç amb un retrat pintat per un altre artista. No es tracta de l’única obra de Miró en què reutilitza pintures d’altres professionals per pintar-hi al damunt, ja que entre els 40-50 ho va fer damunt de retrats i entre 60 i 70, sobre paisatges. En tots aquests casos, va deixar un rastre de pintures subjacents, pintures acadèmiques que sempre deixa parcialment al descobert per fer evident la seva posició crítica contra aquest tipus de pintura que Miró considerava buida de continguts.
Durant la investigació, amb l’ús de llum rasant es van detectar certs relleus visibles en la superfície de l’obra, que s’han pogut identificar com el fermall i les arracades del retrat de la mare. Són uns relleus que Miró hauria pogut eliminar fàcilment, però, que va decidir conservar com a manifestació de la matèria que sorgeix de sota. “Tot i que la reutilització d’aquesta tela podria respondre només a un fet pràctic, la voluntat de Miró de cobrir deliberadament la pintura acadèmica fa que ens preguntem sobre la seva intenció de posar en qüestió la pintura de cavallets”, han exposat des del museu.
Per la semblança amb un altre retrat que es troba a Son Boter, tant en l’àmbit estilístic com tècnic, aquest retrat podria haver estat pintat per Cristòfol Montserrat Jorba.
Més informació de les pinzellades
L’aplicació de la imatge hiperespectral ha permès ampliar la informació sobre el procés creatiu i s’ha estudiat la direcció de les seves pinzellades, tant en l’aplicació de la preparació com de la pintura. A més, els estudis estratigràfics han mostrat que l’obra està composta per set capes i s’han pogut conèixer els materials utilitzats en cada una.
Les cinc capes inferiors estan fetes a base de blanc de plom i quatre capes pictòriques contenen principalment pigments terra, groc cadmi, negre carbó, blau cobalt i blanc de zinc. Sobre aquestes capes, Miró hi va aplicar una preparació de blanc de zinc i barita i la capa més externa de color la va fer a base de blau cobalt amb una mica de groc cadmi. L’aglutinant que va utilitzar el pintor va ser l’oli.
Un documental i una exposició
El procés d’investigació ha estat filmat i s’ha produït el documental El secret de Miró, dirigit per Lluís Jené. El treball aprofundeix en aquest enigma i explora les possibles raons que va portar Miró a ocultar la imatge de la seva mare. La producció s’estrena aquest dijous a la plataforma CaixaForum+ i als canals de la Fundació.
Pel que fa a l’exposició “Sota les capes de Miró”, es podrà veure fins al 29 de juny. Pretén compartir aquest descobriment amb el món. La mostra, que explica el procés d’investigació i recerca, compta amb el Retrat de Dolors Ferrà i Oromí, de Cristòfol Montserrat; dibuixos preparatoris que va realitzar Miró entre 1924 i 1926, i anotacions i detalls com les imatges obtingudes per fotografia infraroja i altres tècniques innovadores.
