Un viatge a Síria del director Marcel Borràs va ser el germen de l'obra 'Mammón', el nom d'un personatge mitològic de l'antiguitat que simbolitza la riquesa, però també l'avarícia. El mite el situa a la ciutat de Khalpe, l'actual ciutat siriana d'Alep. Els seus actes acaben amb la tranquil·litat d'un poble que no era conscient de la riquesa que tenia fins que Mammón els va animar a ser més rics, fet que va provocar odis i rancúnies entre les famílies. MARCEL BORRÀS, codirector de 'Mammón' "És un mite fenici que em va explicar un arqueòleg quan vaig estar allà i llavors hi va haver un link molt fort entre la realitat del que estava passant allà". NAO ALBET, codirector de 'Mammón' "Hi havia un fort paral·lelisme i ens en vam adonar i vam dir hòstia, aquí podem fer un link molt interessant que és parlar dels conflictes que continuem tenint per culpa dels diners, perquè en el fons les guerres a vegades són per conflictes religiosos, però en el fons molt sovint és per la pasta". És una de les tres obres que formen la trilogia 'Tot pels diners', una coproducció de La Brutal i el Teatre Lliure que es podrà veure en els pròxims mesos al recinte de Montjuïc. Després de 'Mammón', programada per al mes d'abril, vindrà 'Cleòpatra', dirigida per Iván Morales, i tancarà el cicle 'L'onzena plaga', de Victòria Szpunberg. Totes parlen de les noves relacions amb els diners que s'han produït arran de la crisi. DAVID SELVAS, coordinador de 'Tot pels diners' "Vam pensar que seria bonic dels diners i l'art, que és el text del Nao i el Marcel, seria bonic parlar dels diners i les relacions, que és el text de l'Iván, i seria bonic parlar dels diners i l'estructura social que seria el text de la Victòria". En les tres obres hi apareix un misteriós personatge, Dylan Bravo, en diversos moments de la seva vida, que va canviant la concepció que té dels diners.
La trilogia “Tot pels diners” és una coproducció de la productora La Brutal i el Teatre Lliure que proposa diverses reflexions sobre els diners. Totes les representacions es faran a l’Espai Lliure. La primera obra, ‘Mammón’, dirigida per Nao Albet i Marcel Borràs, es va estrenar el 10 d’abril i es podrà veure fins al 26 del mateix mes. Explica el mite de Mammó, un personatge misteriós que introdueix el concepte dels diners i l’avarícia en un poble que fins a la seva arribada no tenia consciència dels tresors que tenien.
‘Cleòpatra’, d’Ivan Morales és la segona obra de la trilogia, que es podrà veure del 6 al 24 de maig. Després de viure 15 anys a Bablilònia, Dylan, el personatge que apareix a totes les obres de ‘Tot pels diners’, acaba llogant una habitació al Poble-sec, on s’apropa al món de la prostitució.
Tancarà el cicle de tres obres ‘L’onzena plaga’, de Victoria Szpunberg, dirigida per David Selvas, que és el coordinador de tot el projecte “Tot pels diners”. Es podrà veure del 4 al 21 de juny. Parla d’una parella que no es pot separar per problemes econòmics.
A part de les obres, al voltant de “Tot pels diners” es faran diverses activitats paral·leles que reflexionaran també sobre el paper dels diners en la societat. Per exemple, es farà una partida popular de Monopoly o diverses xerrades.
