compartir
(ACN) El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència que condemna el Museu Nacional d’Art de Catalunya (MNAC) a retornar a Sixena les pintures murals de la sala capitular del monestir. Els magistrats consideren que el MNAC mai ha estat propietari de les pintures, sinó que només les tenia en dipòsit i, per tant, el cas no ha prescrit.
La demanda la va interposar el govern d’Aragó contra l’Administració General de l’Estat i el MNAC, i es va personar com a intervinent, en qualitat de demandada, la Generalitat de Catalunya. El jutjat de primera instància va estimar la demanda i va acordar la restitució de les pintures a la sala capitular del monestir. El MNAC i la Generalitat de Catalunya van recórrer en apel·lació i l’Ajuntament de Vilanova de Sixena va impugnar la sentència. L’Audiència d’Osca va desestimar tant els recursos d’apel·lació del MNAC i de la Generalitat com la impugnació de l’ajuntament. El MNAC, la Generalitat i el consistori van recórrer contra la sentència davant del Tribunal Suprem.
El Suprem desestima tots els recursos
El Tribunal Suprem desestima les qüestions de naturalesa processal plantejades tant per la Generalitat com pel MNAC en els seus recursos extraordinaris i ha confirmat l’interès legítim de l’Ajuntament de Sixena per intervenir com a adherent simple, prenent com a antecedent allò resolt en una sentència del 2021. També confirma l’aportació de dos documents després de la demanda que justifiquen la legitimació del govern aragonès com a cessionari de les accions interposades.
La justícia desestima la impugnació de la valoració feta del dictamen sobre dret canònic, sens perjudici de la inadmissibilitat d’un dictamen pericial jurídic. Rebutja l’al·legació de manca de jurisdicció per entendre que era competent la jurisdicció civil, com ja va declarar en la sentència del 2021 dictada en un altre assumpte sobre la restitució de béns al monestir de Sixena. Finalment, confirma la inadmissió per extemporània de documents presentats per la Generalitat sense que se n’acrediti indefensió efectiva.
Pel que fa als recursos de cassació interposats per la Generalitat i el MNAC, el Suprem confirma la legitimació activa del govern d’Aragó per exercitar l’acció reivindicatòria com a cessionària dels drets per la titular de les pintures, la comunitat religiosa constituïda sobre el monestir de Sixena, cessió ratificada per la comissària pontifícia, sense que necessités autorització eclesiàstica, ja que no es tractava d’una alienació de béns, i sense que la comissària s’hagués extralimitat en les facultats que li va atorgar el decret de nomenament.
En relació amb els recursos extraordinaris per infracció processal i de cassació interposats per l’Ajuntament de Vilanova de Sixena, el Suprem rebutja la incongruència denunciada de la sentència i la pretesa intervenció com a demandant principal. El Suprem recorda que, quan no hi ha incompatibilitat entre la pretensió de l’intervinent i la que és objecte del procés, com és el cas, es tracta d’una intervenció adhesiva en suport del demandant, tal com es va declarar en les instàncies.
El tribunal considera que el cas no ha prescrit
El Suprem confirma que l’acció reivindicatòria no està prescrita, qüestió central del recurs. Es fonamenta en la jurisprudència constant del mateix tribunal des d’una sentència del 2012, que declara que l’acció reivindicatòria no s’extingeix per prescripció mentre el demandat no hagi adquirit el dret de propietat per haver-lo posseït ininterrompudament durant un temps. En aquest cas, el tribunal considera que el MNAC no ha posseït les pintures a títol de propietari, ja que van ser arrencades de la sala capitular del monestir i van ingressar al museu mitjançant “dipòsit”. Per tant, no es pot declarar prescrita l’acció reivindicatòria.
El tribunal rebutja que sigui eficaç per a la decisió del recurs l’al·legació de presència d’un títol legitimador de la possessió sobre la base d’un document contracte l’existència del qual no s’ha acreditat, cosa que és una qüestió fàctica fixada per la sentència contra la qual s’ha recorregut i no qüestionable a través del recurs de cassació. A més, qui apareix en el document, la priora del monestir de Valldoreix, a Sant Cugat del Vallès, no tenia la representació del monestir de Sixena.
