El barri de Sant Pere i Santa Caterina era, a l’època romana, un dels quatre quarters en què estava dividida la ciutat i Barcelona va mantenir aquesta divisió fins que les muralles van ser enderrocades al segle XIX. Cada quarter corresponia a les parròquies que hi havia en aquell moment. Amb el pas del temps hi ha barris i espais a la ciutat que ens expliquen, amb els elements originals que encara es mantenen, la seva història. Aquest és el cas del quarter de Sant Pere i Santa Caterina, una zona molt vinculada amb el ferro, ja que durant molt segles va ser un dels nuclis fabrils més destacats de l’Europa medieval.
Empremtes de ferro
La concentració de fàbriques en aquest quarter va comportar la presència de molts gremis i artesans. Alguns d’aquests gremis treballaven el ferro, com ara els manyans i els serrallers. Per saber més sobre la història d’aquest barri l’Infobarris ha parlat amb en Jaume de Bargas i Fàbregas, coautor d’El quarter de Sant Pere. Història d’un barri amagat de Ciutat Vella, de Viena Edicions. “Aquí hi havia molta empresa tèxtil i necessitaven professionals per fer el manteniment de les màquines.” Però els serrallers i manyans, afegeix Bargas, també treballaven per als particulars: “Els feien estris, com ara fermalls per a les cases o reixes i balcons per als edificis”.
I de la relació del barri amb el ferro n’és una bona mostra la font de Sant Pere, ubicada al mig de la plaça de Sant Pere. La va dissenyar el 1893 l’arquitecte municipal Pere Falqués i està composta per ferro fos i ferro forjat. El ferro forjat és el treballat artesanalment i el ferro fos està fet en sèrie. És a dir, es posava una planxa i s’hi bolcava el ferro bullint i allà agafava forma. Bargas explica que la font en el passat també va ser un punt de trobada i de socialització, tal com passa avui dia.
Reixes i balcons
De la vinculació del barri amb el ferro també en parlen reixes, baranes i balcons. Les reixes van aparèixer abans que els balcons, a mitjans del segle XVIII. Els balcons van arribar més tard al barri i a finals segle XVIII ja es van consolidar a totes les finques. Les reixes i baranes es feien amb ferro fos, ferro forjat o bé amb la barreja de les dues tècniques.
Reixes, baranes, balcons i sobreportes
També trobem encara en alguns edificis els sobreporta, unes reixes que permetien el pas de la llum i també mantenir ventilat el passadís de l’immoble. I alguns, a més, aporten informació interessant, com l’any en què va ser construït l’edifici.
Picaportes i solera de balcons
Uns altres elements molt destacats, però dels quals malauradament queden poques mostres, són els picaportes. Molts han desaparegut perquè els han robat i d’altres els han tret. Tot i això, encara se’n poden veure alguns. “Aquestes peces donaven cert prestigi a les cases on se situaven. La majoria eren de ferro fos però també n’hi van haver de llautó fos i polit o de bronze”, explica Bargas.
.
Picaportes i solera de balcons
I un altra empremta curiosa del treball al barri amb ferro és que en alguns balcons hi ha peces de ceràmica. S’anomenen solera de balcó i les més antigues apareixen suportades per estructures de ferro i complementades amb rajoles vistoses de ceràmica. Es van deixar de fer i es va optar per posar-hi una llosa de pedra, normalment portada de Montjuic.
Pescants, corrioles i separadors de balcons
Aquests elements encara es mantenen al barri, però per veure’ls cal aixecar la vista. Generalment estan a la part més alta dels edificis. Els pescants i corrioles s’utilitzaven, i encara avui s’utilitzen, per carregar mobles o altres paquets que no caben per les escales.
Pescants, corrioles i separadors de balcons
I, pel que fa als separadors de balcons, el mateix nom n’indica la funció —separació a vegades de blocs o de balcons— però també es feien servir com a elements de seguretat per evitar que algú que no hi ha estat convidat entri a casa, és a dir, és per evitar l’accés de lladres als domicilis particulars.
