compartir
El 19 d’agost és el Dia Mundial de la Fotografia i us proposem celebrar-lo visitant algunes exposicions actuals dedicades a aquest art, com per exemple la del nord-americà Edward Weston, que es pot veure al Centre KBR de la Fundació Mapfre fins al 31 d’agost. Titulada La matèria de les formes, inclou vora 200 fotografies en blanc i negre i de molt detall i nitidesa, ja que l’artista treballava amb càmera de gran format.
Amb les instantànies de Weston, que tenia una gran fixació per la forma i la natura, ens regalem en natures mortes, paisatges, retrats i nus que transcendeixen el temps i l’espai. Cofundador del grup fotogràfic f/64, les imatges de Weston són clau per comprendre la nova estètica i el nou estil de vida americà que sorgeix als Estats Units d’entreguerres, segons ha informat el Centre KBR.
Imatges de la Barcelona de fa un segle
Una altra exposició fotogràfica que es pot visitar fins al 31 d’agost en aquell mateix centre, ubicat a l’avinguda del Litoral, 30, és la del fotoperiodista Joan Andreu Puig Farran, que amb la seva càmera va testimoniar la Barcelona de l’Exposició Internacional del 1929 i la de la dècada següent, fins que va acabar la Guerra Civil el 1939. Van ser uns temps en què la vida i la quotidianitat s’obria pas entre moltes sacsejades socials i conflictes, i per això la mostra es titula La dècada convulsa.
Es tracta de la primera exposició que es dedica a Puig Farran, lleidatà que es va establir a Barcelona des del 1920 i que va treballar molt com a reporter gràfic per la premsa diària fins que esclata la Guerra Civil i es trasllada a diferents punts del front de la batalla per testimoniar-la.
Autoretrats reivindicatius
Una tercera proposta per celebrar el Dia Mundial de la Fotografia és visitar la mostra Pregàries de resistència, una antològica del colombià Carlos Motta en què s’apleguen obres dels seus 25 anys de carrera, des d’alguns autoretrats fotogràfics de l’inici en què artista i art es fonen.
Amb la mirada posada en el cos i la dissidència sexual com a camps d’indagació artística i reivindicació política, Motta arriba a fer una representació en diverses ocasions de la crítica al colonialisme que s’ha perpetrat a l’Amèrica Llatina.
