Fa tot just un any que va abaixar la persiana l’antic cinema Comèdia i des de fa un mes se sap que al mateix edifici s’hi instal·larà el Museu Thyssen de Barcelona, que preveu obrir portes el 2027. Mentrestant a l’interior de l’edifici, l’antic Palau Marcet, encara es conserven algunes peces antigues com butaques, projectors, cartells i bobines que són testimoni dels 63 anys d’història del Comèdia.

Ara, però, un dels darrers treballadors d’aquest cinema, Víctor Baldoví, ha fet una crida a través de les xarxes per demanar que es preservin tots aquests elements històrics i no acabin en un contenidor de la brossa, com ha passat en altres casos. Inclús va més enllà i demana que el futur Museu Thyssen conservi una sala on es puguin veure exposats tots aquests objectes.

Objectes oblidats

Segons explica Baldoví, després del tancament del Comèdia el cinema va quedar com una “tomba egípcia”, amb molts tresors a dins. Destaquen per exemple unes butaques de l’antic teatre inaugurat el 1941 i que va precedir el cine. “Posteriorment es van reaprofitar per al cinema i moltes encara estan com el primer dia”, detalla l’antic treballador.

Butaques de l’antic cinema Comèdia

També es mostra preocupat pels projectors de 35 mil·límetres, que assegura que s’estan omplint de pols. Segons diu, “caldria conservar-los perquè no només són història del cinema sinó també de la ciutat”. De la mateixa manera que el rètol exterior amb la paraula Comedia, que reconeixen la majoria de barcelonins. Per això apunta que, abans de començar les obres per fer el museu, seria bo que un expert catalogués les peces i determinés quines són importants i quines no. De moment, però, la Fundació Thyssen no s’ha manifestat al respecte.

Els darrers dies del Comèdia

El tancament del Comèdia, el 14 de gener del 2024, va ser un cop dur per a Víctor Baldoví. Els dos primers mesos sense treballar van afectar el seu estat d’ànim. Per sort, setmanes després va trobar una nova feina de cara al públic i molt a prop del cinema, a La Pedrera. Això li ha permès activar-se i engegar un projecte d’un documental amb imatges de com funciona un cine o, com diu ell, “una fàbrica de somnis”.

“Vaig gravar dins del cinema els sis mesos abans del tancament, però sense saber que tancaria”, explica. Ara aquelles imatges es convertiran en un rèquiem del Comèdia i un testimoni de com era treballar en un dels darrers cinemes clàssics de Barcelona.

Comparteix a:
Imatge de l'autor/a