El Teatre de Sarrià acull aquest mes d’abril una producció de Tosca, una de les òperes més emblemàtiques de Giacomo Puccini. L’espectacle, a càrrec de l’Orquestra Filharmònica del Mediterrani, proposa una lectura contemporània del clàssic, sense renunciar a l’essència original de l’obra, sota la direcció escènica de Laura Vila.
Amb aquesta Tosca, la companyia reafirma l’aposta per una òpera valenta, arrelada i universal, que combina qualitat artística i una lectura actual d’un dels grans títols del repertori líric. Les funcions es representen durant el mes d’abril al Teatre de Sarrià.
80 artistes a escena
La direcció musical i artística va a càrrec de Paco Rodríguez, al capdavant de l’Orquestra Filharmònica del Mediterrani, que torna a reivindicar una òpera de gran format, ambiciosa i oberta a tots els públics. El muntatge inclou també la participació del Cor Project Òpera, el Cor de Veus Blanques de l’Orfeó Badaloní i un equip artístic vinculat majoritàriament a Catalunya.
L’espectacle compta amb un repartiment amb més de 80 artistes a escena. El paper de Tosca és interpretat per Laura del Río (dies 17, 19, 24 i 26 d’abril) i Núria Vilà (dies 18 i 25 d’abril), mentre que Mario Cavaradossi pren vida amb les veus de Nacho Guzmán i Facundo Muñoz, segons les funcions. El paper del baró Scarpia recau en el baríton Jorge Tello.
Un clàssic del repertori operístic
Estrenada a Roma l’any 1900, Tosca és una òpera en tres actes que combina passió, poder i tragèdia en un context polític convuls. La història gira al voltant de Floria Tosca, una cantant reconeguda atrapada entre l’amor pel pintor Mario Cavaradossi i les manipulacions del baró Scarpia, cap de la policia i símbol de la repressió i l’abús de poder. Un triangle emocional que condueix a un desenllaç tràgic i colpidor.
La proposta escènica de Laura Vila trasllada el conflicte a una època moderna, amb la voluntat de remarcar la vigència del relat i establir paral·lelismes amb situacions polítiques recents i actuals. La direcció posa l’accent en la confrontació entre els ideals d’amor i harmonia dels protagonistes i un entorn repressiu que els ofega.
