Mot "torró", sempre amb o, i amb un assortiment variat de curiositats lingüístiques | català, llengua, Mots endiumenjats, Nadal
Escolta aquesta notícia

De Xixona, d’Agramunt, d’Alacant, de cacau, de crema… tant se val, el torró és un element indestriable de Nadal, sigui del gust que sigui.

De torró, però, en tenim un altre, que també té un assortiment ben gustós, el lingüístic. Et convidem a degustar el nostre torró, sempre amb o.

El torró català s’escampa per Europa

Ha estat tota una sorpresa l’afirmació del lingüista Joan Coromines, que sosté que el mot torró va ser adoptat per altres llengües romàniques, entre les quals el castellà. És a dir, torró va triomfar com a dolç i també com a manlleu (mot forà adoptat) en altres llengües!

“[..] en tot cas és segur que del català el mot va passar a les altres llengües romàniques, probablement fins i tot al castellà. […] Qui negui l’evidència de l’origen català, pertot, no fa més que trair els seus prejudicis”
Joan Coromines, ‘Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana’

Els ingredients incerts de torró

En la seva anàlisi etimològica, Joan Coromines sosté que torró prové de terró, que considera derivat de terra, tot i que en manté la incertesa. De fet, suggereix que podria haver nascut de l’assemblança d’un conglomerat de terra (gleva) amb el dolç de Nadal.

I sí, s’assemblen:

Mot "torró", sempre amb o, i amb un assortiment variat de curiositats lingüístiques | català, llengua, Mots endiumenjats, Nadal

Afegeix que, amb el temps, com que torró incorpora ingredients torrats fa que hi hagi el canvi de terró a torró.

“Torró, antigament terró, d’origen incert, però probablement derivat de terra; […] si bé el fet que en els torrons entrin ingredients torrasts va ajudar a l’assimilació de terrons en torrons.”
Joan Coromines, ‘Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana’

Hipòtesis diferents que arriben al mateix lloc

La hipòtesi de Coromines deia que torró provenia de terra, per contra, Germà Colon sostenia que torró venia directament de torrar. Avui dia no és clara l’etimologia exacta, per això GDLC recull tots dos orígens, però les dues hipòtesis acaben desembocant en torrar. Tot i això, aquestes lleugeres discrepàncies van donar lloc a ressentiments perquè el primer defensava que l’origen era una paraula catalana (terra) i l’altre, una paraula castellana (torrar).

Mot "torró", sempre amb o, i amb un assortiment variat de curiositats lingüístiques | català, llengua, Mots endiumenjats, Nadal

L’empipada de Joan Coromines

Coromines va criticar obertament al seu diccionari etimològic el lingüista Germà Colon perquè va voler refutar l’origen que ell sostenia, en què torró provenia de terra. Aquestes desavinences van donar lloc a fragments memorables, dels quals en reproduïm alguns:

“Quant a l’etimologia (deixant de banda les rampoines que s’entreté a recollir Colon en el seu article, totes tan fantàstiques […] ens abstindrem de perdre-hi temps…”
Joan Coromines, ‘Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana’
“És sabuda la miopia de Colon en aquest punt, que ni tan sols sabé veure que “tardor” ve de TARDATIONE…”
Joan Coromines, ‘Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana’

Expressions torrades

  • Calent com un torronet (variant: com un torró): vol dir que s’està ben a gust i amb una escalfor agradable, sense gens de fred. Segons Coromines aquesta frase a al·lusió a la llarga cocció que era necessària per obtenir uns bons torrons i que es descriu al s. XV al Llibre de confits.
  • Haver-hi torrons: haver-hi complicacions…
  • Acabar els torrons: exhaurir totes les existències.
  • Amb diners, torrons: amb diners pots aconseguir coses bones.
Imatge de l'autor/a