Lenny Kravitz, U2, Michael Jackson, Queen, Prince... és 'Rock the ballet', un enginy de vocació comercial clara. El coreògraf californià Rasta Thomas va formar els Bad boys of dance amb el propòsit de captar nous públics per a la dansa. I el cert és que aquest producte de factura impecable que és 'Rock the ballet' acumula ja mig milió d'espectadors a tot el món. La recepta no és nova, però sí arriscada: aplegar intèrprets molt joves, amb una tècnica de ballet clàssic depurada, per assumir coreografies impregnades de balls de carrer i de saló. Mel Howard, productor veterà i reputat va ser qui va creure en el ballarí i coreògraf Rasta Thomas, que aquesta vegada no ha viatjat a Barcelona. MEL HOWARD, productor "El títol, 'Rock the ballet', té a veure amb el rock. Però també amb rock en un altre sentit, en anglès, que vol dir agitar. O sigui, agitar el ballet, agitar el món del ballet." L'espectacle s'estructura en dues parts, la segona de les quals més rítmica. La banda sonora és un recull de grans èxits, bàsicament del pop, però també HI sona la 'Carmen' de Bizet o Jacques Brel... Els set ballarins, una noia i sis nois, deuen agrair aquests fragments, perquè en conjunt el ritme és trepidant. A escena són set, però viatgen 20 intèrprets, cosa que permet rotacions constants amb l'objectiu d'entregar sempre un espectacle molt físic.
El comentari de Victor Giralt Jonama
Un producte ben acabat, a parer meu, clarament orientat cap al tipus d’espectador que es posa a picar de mans quan reconeix un gran èxit musical. Si sou dels qui pensen que un espectacle de dansa és alguna cosa més que un encadenat de coreografies d’estètica “videoclipera”, absteniu-vos d’anar a veure’l.
