Al llarg de tres dècades, betevé ha consolidat una programació que ha deixat empremta en la memòria col·lectiva de Barcelona. Un repàs de programes actuals com Va passar aquí, que recupera històries i espais singulars de la ciutat; la tertúlia esportiva La porteria, amb Pitu Abril; la programació de cinema, i continguts clàssics com el Saló de lectura, una aposta cultural per gaudir de la literatura; El Videomaton i la famosa peixera i La tarda i el Connexió Barcelona(2010-2015).
Tanmateix, hem volgut rescatar de l’arxiu moments, programes i cares conegudes que han conformat el planter i l’univers betever des dels orígens als estudis de la via Laietana, fins a les instal·lacions actuals de la plaça de Tísner. Narratives audiovisuals diverses que conflueixen en aquest top 10 que ha connectat amb generacions diverses, mantenint sempre l’esperit innovador i compromès de la televisió pública local.
El programa amb més audiència
Telemonegal va ser un programa pioner de crítica televisiva emès per betevé entre 2003 i 2013, creat i presentat per Ferran Monegal. Amb un estil directe, irònic i reflexiu, analitzava setmanalment els continguts i tractaments visuals dels mitjans audiovisuals, convidant l’espectador a pensar críticament sobre la televisió. Va esdevenir un referent amb una audiència mitjana destacada del 5,6 % i puntes de fins al 8 %, fet que va motivar l’ampliació del seu format i moments estel·lars com la discussió entre Xavier Sardà i Ferran Monegal.
Els més divertits
El Videomaton de betevé va ser un programa emblemàtic que es va estrenar l’any 1998. La seva proposta era innovadora: una càmera instal·lada al carrer permetia als ciutadans enregistrar missatges lliurement, oferint-los un minut de glòria a la televisió, quan encara no es podia fer vídeos amb els mòbils. Aquest espai es va convertir en una finestra d’expressió ciutadana i recollia testimonis únics i espontanis que reflectien la diversitat i vitalitat de la vida urbana a Barcelona. Amb el temps, es va consolidar com un dels programes més icònics del canal, donant veu a persones anònimes i convertint-les en protagonistes.
Després de 18 anys, el programa va tornar amb un nou format adaptat als temps digitals que es va dir #Selfiematon . Aquesta nova versió mantenia l’essència original, però incorporava tecnologia moderna com la connexió 4G i la participació a través de xarxes socials i conduït pels presentadors originals, Joan Spin i Imma Sust.
El més noctàmbul
Tothom li deia la peixera, però en realitat es deia Moebius, la carta d’ajust de betevé en què la pantalla s’omplia d’imatges de peixos, pompes de sabó, màquines d’impremta acompanyats d’una música relaxant. Una forma sibil·lina de contraprogramar els productes de matinada d’altres cadenes i oferir un analgèsic per fer el pont entre les nits de festa i la tornada a casa.
El més premiat
Saló de lectura, dirigit per Emilio Manzano, va rebre diversos reconeixements, com el Premi Ondas al millor programa de televisió local (2004), el Premi Òmnium de Comunicació i el Premi Llibreter convertint-lo en un programa cultural de referència. El 10 d’octubre del 2001 es va fer la primera emissió i ja va deixar clara l’aposta per la literatura i el pensament, amb una estructura que combinava una entrevista en profunditat a un escriptor, un repàs de les novetats editorials i la participació activa dels lectors, que aportaven les seves opinions i recomanacions.
El Saló de lectura va ser el primer d’una sèrie de programes culturals que van consolidar l’ADN de la cadena com espai de la comunitat artística amb propostes arriscades com la de les Nits temàtiques, Música moderna, Tot art, Lògic, Volcans, Qwerty, Nit a la terra, Pantalles i magazins culturals de referència com l’Àrtic, crítiques cinèfiles com les de La cartellera, guia de servei com l’Agenda cultural, propostes musicals com Feeel i més recentment la cultura pop de l’Habitació 910 i la plaça de la cultura com a un punt de trobada dels professionals del Plaça Tísner que han mantingut viu l’esperit de divulgació cultural i de comunitat.
Les millors promos
La tarda, d’Elisenda Roca i Adam Martín, va estar en antena del des de l’any 2005 fins al 2009 i podem afirmar que va col·leccionar les millors promos de la casa, unes autèntiques joies signades per Sergi Garnica i Manel Diago amb tot l’equip del programa com Jokin Buesa, Rai Barba, Gemma Gallén, Txell Esteve i Guillem Talens.
El més espontani
Quan va acabar La tarda va arribar el Connexió Barcelona (2010-2015), un programa d’actualitat en què els directes i el carrer van ser l’ADN d’una proposta que combinava la informació, l’entreteniment i la divulgació. Un contenidor per a totes els gustos que té el rècord de directes de la història de betevé, més de 9.000 connexions, 4.000 reportatges i 80.000 quilòmetres recorreguts per un grup de reporters i reporteres en què va ser el primer programa de televisió català que va fer servir les motxilles de directes sense fils a través de la cobertura de telefonia mòbil, primer 3G i, després, 4G. Una tecnologia que ara ja s’ha estès de manera habitual en la cobertura de directes. Una aposta per l’espontaneïtat que que va convertir els equips en carn de l’APM com podeu comprovar en aquest recull.
I si seguim amb l’espontaneïtat com a centre neuràlgic, el Catakrac, el programa infantil de betevé en què els protagonistes són els infants també té força punts.
El més interessant
La divulgació a betevé tenia un nom propi: Lluís Reales Guisado. Programes de ciència com Einstein a la platja i Deuwatts, de benestar emocional com Respira i d’entrevistes com Terrícoles, emesos a betevé i dirigits pel periodista i divulgador científic van marcar una etapa significativa en la televisió pública barcelonina. Einstein a la platja es va centrar en temes de ciència i pensament, sovint amb un enfocament filosòfic i humanista que convidava a pensar més enllà de l’evident. El seu títol, inspirat en l’òpera de Philip Glass, ja apuntava una voluntat de trencar esquemes i explorar la ciència des d’una mirada artística i transversal.
Per la seva banda, Respira es va enfocar en qüestions de salut, benestar i medi ambient, amb una clara vocació de servei públic. El programa abordava temes com la qualitat de l’aire, l’alimentació, l’estrès o la sostenibilitat, sempre amb un to proper i divulgatiu amb una realització acurada i una sensibilitat especial per la comunicació clara i rigorosa. Lluís Reales va contribuir a apropar la ciència i la salut a l’audiència general, i són recordats per la seva qualitat, proximitat i compromís amb el coneixement.
El més visionari
Quan ningú no apostava per la crònica negra i el true crime a betevé ja ens vam interessar per la tradició del periodisme de successos, tot un clàssic al llarg dels segles i un dels gèneres més populars de l’art d’explicar històries. Prova d’això, va ser Les flors del mal, una sèrie de reportatges sobre fets que han marcat la història criminal barcelonina.
El més antic
La tertúlia futbolera de betevé, La porteria, moderada per Pitu Abril, és el programa de betevé més antic amb més emissions —més de 2.700— que combina anàlisi, opinió i debat amb un to proper i dinàmic, i que compta amb la participació regular de periodistes, exjugadors i especialistes del món de l’esport. El programa inclou seccions com ‘La Cristianpèdia’ i ‘Els Mesetazos’, que aporten un toc d’humor i crítica a l’actualitat futbolística. La porteria s’ha consolidat com un espai de referència per als aficionats culers i per a tothom interessat en el futbol català. En el primer programa de La porteria, l’11 de setembre del 2006, va sonar l’himne del Barça més peculiar.
Altres programes amb més quilòmetres a l’esquena van ser L’entrevista, de Joan Barril, amb 2.373 converses que ens permeten conèixer personalitats de la història més recent de la ciutat i el Doc’s, un recull de documentals de producció externa relacionats amb Barcelona.
El més popular
La família barris amb la gran Brigitta Lamoure és sens dubte el personatge més popular, però si parlem de programes el Va passar aquí és un dels senyals d’identitat de betevé en l’última dècada. Llocs que han fet història, carrers que han estat protagonistes d’anècdotes curioses i racons on han succeït coses increïbles, el format d’històries de betevé Va passar aquí ens apropa la història a peu de carrer, i més quan s’ha combinat amb el projecte de rajoles als carrers de Barcelona amb codis QR que permet a la ciutadania accedir als reportatges des dels mateixos llocs on van ocórrer els fets històrics. Aquesta idea creativa transforma els carrers en un museu interactiu, on cada cantonada pot revelar una part fascinant de la història de la ciutat.
