Poques setmanes abans d’inaugurar una exposició als Espais Volart de la Fundació Vila Casas, Toni Giró ultima els preparatius per traslladar-hi les obres. En aquesta mostra, que abasta tres dècades de la seva trajectòria, l’escultor revisa 30 anys de feina, al llarg dels quals sempre s’ha preguntat sobre límits de la disciplina i ha relacionat els volums matèrics amb una diversitat de llenguatges. L’exposició, que es titula “Sòlid que es fon en l’aire”, es podrà veure fins al 15 de març del 2026.
Una escultura per fer pensar
Per a Toni Giró, l’escultura és un dispositiu a través del qual transmetre pensament, sigui de caire poètic o sigui de caire filosòfic, però, perquè tot aquest potencial emergeixi, l’escultura ha de ser activada, o bé hi ha d’haver algun tipus d’incitació cap a l’espectador perquè l’explori.
És el cas de Porta Groga, en què evoca la trampa típica que apareix en les historietes de còmic, en què una galleda suposadament ha de caure quan un obre la porta. Com que tot l’ambient en el qual se situarà la porta serà groc, també, l’espectador tindrà la sensació que la galleda és plena de pintura groga, però es quedarà amb el dubte. A través d’aquests mecanismes, Giró reivindica l’escultura, en totes les seves formes, com un espai des del qual pensar en el món que ens envolta.
“Parlo del gest escultòric en el sentit de la reivindicació del pensament matèric amb un context com l’actual que és de desmaterialització.”
Reconstruir les peces més antigues
En la mostra hi haurà peces recents però també d’antigues, algunes de les quals no s’han conservat íntegrament o només en resta documentació fotogràfica. En aquests casos, l’escultor les actualitzarà amb noves disposicions, incorporant elements originals i altres de nous.
Els límits de l’escultura
La concepció de l’escultura per a Giró ha canviat al llarg dels anys. Tot i que reconeix la importància de les teories conceptuals dels anys 70 del segle passat en els seus inicis, aquest projecte li ha permès descobrir relacions entre peces i projectes que s’han generat de manera inconscient.
L’interès per la materialitat i la dimensió física de l’escultura no han impedit que explori el concepte d’escultura expandida i integri elements com la instal·lació, la fotografia, el vídeo o el dibuix. Precisament el dibuix, que ha treballat de manera més intensiva en els darrers temps, li ha permès indagar en altres dimensions de l’escultura.
