Toni Clapés passa pel ‘Mirador Barcelona’, del bàsics, una talaia des de la qual mirar amb perspectiva la ciutat. Periodista de llarga trajectòria, Clapés s’ha especialitzat en el món de la ràdio i condueix el Versió RAC1 des de prop de tres dècades. A més, ha guanyat dos Premis Ondas i el Premi Nacional de Comunicació, entre altres guardons. També ha participat en diferents formats televisius, fent carrera en programes com Persones humanes, Sense Títol, Efectes secundaris, Crónicas marcianas i Dilluns Clapés.
Un enamorat de l’Eixample
Barceloní de tota la vida, confessa que el seu hàbitat natural és l’Eixample. Va créixer a tocar de la Sagrada Família i ha viscut tant a la Dreta com a l’Esquerra de l’Eixample, d’on és veí a dia d’avui (a banda d’un parèntesi a Sant Gervasi que considera “una època de massa optimisme familiar”). “És la millor zona de Barcelona, la quadrícula perfecta. Soc un enamorat de l’Eixample“, ha afirmat Clapés.
El que no li agrada és la transformació que ha viscut en els darrers anys aquesta zona de la ciutat. “La superilla és un dels projectes més insolidaris que s’han fet a Barcelona. És un projecte egoista, que potencia els expats, totalment fallit, que contravé les ordres municipals i que es va passar pel forro la legislació. A mi em sembla kafkià“, ha sentenciat el periodista i locutor de ràdio, que també ha carregat contra els seus impulsors.
“L’avinguda Diagonal sembla una pista d’atletisme”
Montjuïc, el Tibidabo, la muntanya, el mar, la cultura… Clapés s’ha desfet en elogis cap a Barcelona. Però com a barceloní “enamorat de la seva ciutat”, també ha aprofitat per assenyalar alguns dels deures pendents que té Barcelona: acabar les obres del tramvia, millorar la neteja d’algunes zones i afrontar el problema del sensellarisme que considera hi ha a la ciutat.
“Si pogués, em presentaria a alcalde, però no estic capacitat per fer-ho”, ha dit Clapés, fent broma mentre reconeixia que “és una ciutat que m’estimo i sempre intento assenyalar coses que són millorables”.
Quan ha repassat la seva llarga etapa laboral i professional, Clapés ha valorat com un “luxe” treballar durant tants anys en un punt emblemàtic de la ciutat com és l’avinguda Diagonal, tot i que assenyala que “s’ha convertit en una pista d’atletisme i, a partir de la tarda, hi ha més gent que corre que no pas gent que camina“.
És evident que l'avinguda diagonal, amb els seus sis carrils per a cotxes, era molt millor com a pista de Fórmula 1 que la suposada pista d'atletisme. A tots ens encanta respirar els bons gasos d'escapament dels cotxes del barri; els trobem a faltar.