La Sala Petita del TNC torna a fer funcions de ‘Solitud’, muntatge que es va estrenar el 5 de març, una setmana abans que fos decretat l’estat d’alarma. Alícia Gorina n’és la directora escènica, mentre que Albert Arribas signa la dramatúrgia de l’adaptació de la novel·la de Caterina Albert, “Victor Català”.

No era tasca fàcil adaptar a escena una novel·la carregada de simbolismes i amb pocs diàlegs. Alícia Gorina explica que “les nostres dues premisses a l’hora de fer l’adaptació van ser defugir qualsevol naturalisme i conservar l’estil narratiu de la novel·la”.

Solitud i desig

La protagonista, la Mila (Maria Ribera), acaba de casar-se amb el guarda d’una ermita de muntanya (Oriol Guinart). Un indret inòspit que li és, d’entrada, desagradable. Però la frustració principal és el marit, un gandul que resulta ser impotent.

Aquesta frustració l’empeny a relacionar-se amb un pastor, en Gaietà (Pol López), per qui acaba sentint atracció sexual. Per contra, ella és objecte de desig de l’Arnau (Pau Vinyals), hereu d’un mas veí, i Ànima, un bestiota (Pepo Blasco). “A Solitud hi ha molt erotisme. Hi ha escenes molt sensuals”, afirma Gorina.

A ‘Solitud’ hi ha molt erotisme

Alicia Gorina

De 75.000 a 15.000 mots

Qui hagi llegit obra de Caterina Albert (1869-1966) sap que la seva lectura no és fàcil. El lèxic és exuberant, carregat de dialectalismes i localismes que avui semblen llunyans. En aquest sentit, Alícia Gorina comenta que “hem hagut de reduir els mots de 75.000 a 15.000. Però aquesta reducció no ha estat mai per simplificar el llenguatge”.

‘Solitud’, en cartell fins al 3 de gener, forma part de l’Epicentre Pioneres, un programa dissenyat, en el seu darrer mandat com a director del TNC, per Xavier Albertí. Reivindica autores teatrals d’abans de la Guerra Civil injustament oblidades, com Dolors Monserdà, Rosa Maria Arquimbau o Lluïsa Denís.