THUBTEN WANGCHEN, monjo de la Casa del Tibet "En el Museu d'Història de Catalunya, unos monjes han hecho este mandala. Hoy ha llegado el último día, porque nada dura para siempre. Por eso, hoy domingo, 9 de octubre, es el último día de la exposición y vamos a hacer una ceremonia de disolución. No es destrucción, sino disolución. El significado es que todas las cosas, gradualmente, llegan a su fin. Por tanto, la filosofía budista viene a decir, un poco, que no tienes que tener tristeza, porque las cosas tienen que acabar un día, nada duró para siempre. Este mandala es de la compasión, porque nos hace falta en el siglo XXI mucha compasión, mucho amor. Todas las religiones hablan de la compasión, del buen corazón y del amor hacia todos los seres. En el budismo también hablamos sobre este tema. Las personas sin buen corazón, ánimo ni compasión... es muy duro. A pesar de que tengas problemas, siempre tienes que tener ánimo y sonrisa, siempre esperanza."

Dos monjos tibetans han desfet el mandala que s’ha exposat des del mes de juny al vestíbul del Museu d’Història de Catalunya. Tradicionalment els mandales duren menys temps, per simbolitzar que tot és temporal. En aquest cas, s’ha allargat perquè tots els visitants de l’exposició “L’aventura d’aquell jove reporter belga al Tibet” —que acaba aquest diumenge— el poguessin contemplar.

Tres monjos tibetans van dedicar vuit dies, entre el 15 i el 23 de juny, a la creació del mandala. Quatre mesos després, altres dos monjos s’han encarregat de dissoldre el mandala després d’una cerimònia pública de meditació. Tot seguit han anat en processó amb el públic cap al Moll d’Espanya del Port Vell, dins l’actual marina de luxe de One Ocean’s, i allà han llançat les sorres de colors al mar.

Els mandales s’acoloreixen amb sorres de colors de pedres semiprecioses triturades. Habitualment, quan estan acabats, els monjos preguen davant i, tot seguit, el dissolen per recordar que tot està en procés de canvi.

Amb aquesta cerimònia, el Museu d’Història de Catalunya ha posat el punt final a l’exposició “L’aventura d’aquell jove reporter belga al Tibet”, dedicada a un dels millors còmics d’Hergé, en què Tintín forma part d’una expedició a l’Annapurna, com la primera que va assolir el cim al juny del 1950 o les que hi van anar des de Catalunya als anys 1974, 1984 i 1987.