compartir
L’Associació d’Empreses de Teatre de Catalunya (ADETCA) va definir el darrer curs com la millor temporada teatral de la història. Però, i aquesta que tot just comença? Com serà? La brama ha reunit els equips directius de tres teatres de Barcelona —el TNC, el Lliure i la Sala Flyhard— per descobrir plegats com arrenca l’any teatral i què significa l’ofici de director i programador d’un teatre.
El director del Teatre Lliure, Julio Manrique, estrenarà aquest dijous a la Sala Fabià Puigserver El mestre i Margarita, de Mikhaïl A. Bulgàkov, dirigit per Àlex Rigola: “Una obra de culte, censurada en el seu temps, publicada després de la mort de l’autor, amb el segell de l’Àlex, que torna a la sala gran”.
El TNC obrirà la temporada el 24 de setembre amb La mort i la primavera, una peça de La Veronal dirigida per Marcos Morau i basada en el llibre de Mercè Rodoreda. La directora del TNC, Carme Portaceli, la defineix així: “Rodoreda parla de l’exili, d’un poble reprimit, dels horrors del feixisme, i La Veronal n’ha fet un poema visual”.
La Sala Flyhard torna a programar per tercera vegada Em dic Josep, de Marc de la Varga. Elisenda Riera Rovira, membre de l’equip de programació, explica: “L’obra ens va fascinar per la veritat que hi ha al darrere. Està basada en personatges reals: l’autor en va ficcionar una part i va donar veu a un personatge que gairebé mai apareix en les històries de salut mental: el dels cuidadors”.
Julio Manrique: “No s’ha acabat la precarietat”
Segons les xifres, un any més s’han superat els tres milions d’espectadors, un indicador que confirma el bon moment del teatre. Tot i això, Portaceli recorda que “la precarietat no s’acaba, és un problema del sistema”, i Manrique hi coincideix: “No s’ha acabat la precarietat, però estem en un moment de bonança, bones xifres d’assistència. La gent té ganes d’anar al teatre, de trobar-se, d’escoltar històries en viu”.
Què és el més important de la feina de direcció?
Els professionals coincideixen que la direcció va molt més enllà d’escollir un text o un altre. Segons Elisenda Riera, “cal estar despert, atent, tenir una mirada local i global, escoltar molta gent”. Manrique hi afegeix: “Paciència, resiliència, capacitat de treball: fem un servei públic. També hem d’aconseguir que la gent que ocupa la casa funcioni de manera harmònica”. Per Carme Portaceli, la clau és emocional: “S’ha de tenir molta psicologia i aprendre a estimar la gent amb qui treballes”.
Carme Portaceli: “Programar és un acte de fe”
La Sala Flyhard programa sis muntatges aquesta temporada, mentre que el TNC i el Lliure en presenten 28 cadascun. Construir una programació és una aposta arriscada: moltes obres encara no s’han estrenat i és impossible preveure com hi respondrà el públic. Portaceli ho resumeix així: “Té alguna cosa d’acte de fe: uneixes una cosa amb una altra perquè tingui un cert ordre, perquè formi un tronc ideològic i temàtic”.
Julio Manrique: “Tornem als clàssics per alguna raó”
En el seu dia, El mestre i Margarita va enfurismar tant el règim soviètic que la va censurar. Quasi 100 anys més tard, encara conserva el poder subversiu del text original? Manrique no en té dubtes: “Els clàssics els convertim en clàssics per alguna raó: ens continuen provocant coses. Aquest és un text sobre el poder, la censura, la llibertat dels artistes i el dret que la teva veu sigui escoltada”.
