compartir
Barcelona comença el 2026 amb una cartellera teatral diversa i ambiciosa. Els primers mesos de l’any concentren estrenes molt esperades, retorns d’autores i directors clau i una clara aposta per un teatre que dialoga amb el món d’avui.
Del Teatre Lliure al TNC, passant per sales com la Beckett, l’Atrium i l’Espai Texas, la temporada combina mirades internacionals amb veus catalanes i propostes que arrisquen tant en el fons com en la forma.
Veus internacionals
El Teatre Lliure obre l’any amb Valentina, del 9 a l’11 de gener. La directora francesa Caroline Guiela Nguyen presenta un retrat delicat sobre identitat, família i pertinença construït a partir d’històries petites i vincles humans. En aquesta mateixa línia de relats íntims, la Sala Beckett acull Com vaig aprendre a conduir, de la dramaturga nord-americana Paula Vogel, un clàssic contemporani que aborda una història d’abús i poder amb intel·ligència i complexitat emocional. Es podrà veure del 28 de gener a l’1 de març.
Al març, aquest fil continuarà amb Retorn a Haifa, dirigit per Àlex Rigola a la Sala Heartbreak Hotel del 19 de març al 26 d’abril, una adaptació del text de Ghassan Kanafani que parla d’exili, identitat i memòria des d’una mirada íntima i continguda.
El teatre com a eina política
El teatre també es converteix en eina de denúncia. A la Sala Beckett, Bàrbara Mestanza presentarà, el 15 de gener, Tallar-se el peu amb una motoserra, un relat directe sobre el moviment #MeToo que posa el focus en els silencis i les ferides de la violència masclista i que es podrà veure fins al 8 de febrer.
En paral·lel, al Teatre Lliure, el col·lectiu Las Huecas estrenarà, del 23 de gener al 8 de febrer, Riure caníbal, una peça política que qüestiona el sistema amb humor i crítica social. D’altra banda, el mateix espai acollirà Dones valentes, d’Aina Tur, una proposta que reivindica veus femenines silenciades a través del cos i la memòria que es podrà veure del 25 de febrer al 22 de març.
Mirades catalanes
Al TNC, Carme Portaceli dirigirà enguany Maria Magdalena, una revisió contemporània i feminista d’un personatge històricament relegat que estarà disponible del 22 de gener al 22 de febrer. Mentrestant, el Teatre Akadèmia programarà, del 21 de gener al 15 de febrer, Els objectes flotants, una peça poètica de Carles Fernández sobre fragilitat i relacions humanes.
La Sala Beckett sumarà Abecedari, de Miriam Moukhles i Joan Sentís, una proposta que juga amb el llenguatge i la memòria per reflexionar sobre com aprenem i desaprenem a mirar el món. Es podrà veure del 25 de març al 19 d’abril.
Clàssics revisitats
Del 8 al 28 de març, Oriol Broggi portarà al Teatre de Sarrià La Perla 29 i La nit de les tríbades, de Per Olov Enquist, un intens duel emocional al voltant de Strindberg. En la mateixa línia de revisió contemporània, la Sala Atrium acollirà La segona millor, de Berta Giraut i Ester Villamor, una peça íntima sobre l’èxit, la frustració i les veus que queden a la segona fila. Estarà disponible del 18 al 29 de març.
A l’abril, Marta Buchaca estrenarà Una bufetada a temps, una comèdia àcida que obre un debat actual sobre educació, límits i responsabilitat, i que es podrà veure de l’1 al 6 d’abril a La Villarroel.
Grans formats
I pel que fa als grans escenaris, el Teatre Tívoli programarà Ànima, d’Oriol Burés i Víctor G. Casademunt, un espectacle que es podrà veure del 27 de febrer fins al 5 d’abril i que combina música i moviment per parlar de lluita i superació. A l’Espai Texas, Victoria Szpunberg presentarà Permagel. Després de guanyar la Lletra d’Or, l’autora torna als escenaris amb un text sobre fragilitat, supervivència i la necessitat de trencar el gel emocional per poder avançar. Estarà disponible del 8 d’abril al 17 de maig.
Finalment, el Teatre Goya acollirà L’últim àtom, de Jordi Oriol, una tragicomèdia que es podrà veure del 29 de maig fins al 6 de juny i que juga amb el llenguatge per reflexionar sobre el final i el principi de tot.
