Apareixen un centenar de programes de mà de teatre de Sant Andreu de finals del segle XIX. Es tracta d’escrits en els quals s’anuncien les representacions teatrals que hi va haver entre finals dels anys 70 i mitjans dels anys 90 del segle XIX a diferents teatres andreuencs de l’època. Els programes han estat durant uns 30 anys dins d’una caixa que ara s’ha recuperat. A més dels programes de mà, també hi havia diaris satírics d’aquest període.

Serviran per estudiar la cultura i l’esbarjo de l’època

Els programes de mà apareguts detallen l’obra de teatre que estava previst representar, els intèrprets i direcció de l’espectacle, la data i l’hora en què es feia i, fins i tot, de vegades, el preu de l’entrada. La majoria dels programes de mà feien referència a obres teatrals que es representaven al casino La Ilustración de Sant Andreu o al Teatre l’Amistat, tots dos ubicats al barri. A més d’espectacles de teatre, també hi havia concerts de música en els quals també participaven corals ja desaparegudes i precursores de l’Orfeó l’Eco de Catalunya.

Segons l’historiador andreuenc Pau Vinyes, els programes de mà aporten molta informació “dinàmica” del teatre que servirà per aprofundir en la recerca de l’esbarjo i la cultura. Assegura que es tenia constància que s’hi feia teatre, però no es tenia cap programa de mà. “Cada 15 dies es feia una obra de teatre, pensem que en aquella època era l’única forma de distracció que hi havia perquè no hi havia televisió, ni ràdio ni cinema”, explica Vinyes sobre la importància del teatre.

A més dels programes de mà, a la caixa també hi havia exemplars de diaris satírics i anarquistes de l’època com ‘Lo Anunci’, ‘Lo tros de paper’, ‘La Tramuntana’ o ‘La Campana de Gràcia’.

Els va guardar un professional de l’enquadernació

Tot aquest material se’l va trobar Jordi Gómez, un veí de Barcelona que als 16 anys va començar a treballar com a enquadernador de la impremta La Balmesiana. Després d’uns 35 anys aquí, el negoci va tancar i va començar a treballar com a conserge al carrer de Malats, a Sant Andreu. Era principis dels anys 90 i, segons explica el seu fill, Jordi Gómez, el seu pare ho va guardar en trobar-s’ho al carrer: “Algú devia haver passat per allà davant per llençar-los i el meu pare va veure que era material que podia transformar i recuperar i, per això, els va voler conservar”.

Aquesta caixa ha estat guardada durant tot aquest temps en una habitació i no li havien donat més importància. Quan va morir el seu pare, Jordi Gómez s’ho va trobar i es va posar en contacte amb el Centre d’Estudis Ignasi Iglésias (CEII) per valorar-ne la importància i cedir-los.

Es digitalitzaran i s’arxivaran al fons del CEII

El Centre d’Estudis Ignasi Iglésias començarà ara un procés de conservació i catalogació dels programes de mà de teatre. També es digitalitzaran perquè sigui més fàcil consultar-los i els documents físics passaran a formar part de l’arxiu històric del CEII. Respecte als diaris, l’entitat valorarà si els cedeixen a algun altre organisme perquè es troben molt malmesos i amb fongs.