El Lliure de Gràcia comença el 2025 amb Olympia, una obra que és un viatge emocional entorn al naixement de la vocació, el teatre com a lloc de trobada i la importància dels referents. L’espectacle, dirigit per Carlota Subirós, està interpretat per sis actrius: Lurdes Barba, Paula Jornet, Vicenta Ndongo, Neus Pàmies, Alba Pujol i Kathy Sey. Olympia es podrà veure del 9 de gener al 2 de febrer.

Subirats: “Hem fet un viatge molt personal i compartit”

Premiada darrerament per la direcció de La plaça del Diamant, Carlota Subirós ha volgut fer d’Olympia un recull de l’amor pel teatre de tot l’equip: “Hem fet un viatge molt personal, íntim i a l’hora compartit”. Han portat tots aquells referents i impulsos que les van portar a dedicar-se al teatre en el moment present, per transmetre-ho a les noves generacions.

Moments clau: Paco Ibáñez al Teatre Olympia i naixement del Teatre Lliure

L’espectacle parteix de dos moments històrics. D’una banda, el 2 de desembre del 1969, Paco Ibáñez fa un concert històric que es converteix en símbol de l’esquerra antifranquista, al Teatre Olympia. I set anys més tard, el mateix dia, al barri de Gràcia de Barcelona s’estrena el primer espectacle del Teatre Lliure, que significa la creació d’aquesta sala.

L’espectacle, de creació íntima, es pregunta: On és Olympia per a cadascú de nosaltres? És un lloc del passat o és un somni del futur? O és una vivència del present? Per Subirós, ara mateix Olympia és una vivència de l’ara i l’aquí, però marcada per aquests dos fets del passat. Vol ser una mirada cap enrere que permeti tirar endavant, recordant “qui som per veure quins camins de futur hem d’agafar”.

Teatre Lliure de Gràcia estrena Olympia

Les protagonistes expliquen les seves vivències

El fil conductor són les pròpies històries de les protagonistes, que expliquen com van arribar al teatre. Per exemple, Kathy Sey va descobrir el teatre a través de la música, que li venia donada pel seu pare que era músic. De fet, és una de les tres cantants que forma part de l’equip que ha ajudat a adaptar les cançons de Paco Ibáñez per a l’espectacle.

L’obra també fa volar preguntes sobre l’ofici del teatre, i busca quin sentit col·lectiu té actualment el fet de trobar-se en un teatre. A més, vol ser una invitació a compartir aquest espai a tots aquells qui encara no l’han trobat, per exemple, acudint a aquest espectacle que s’estrena d’aquí a dos dies.