El director i els tres actors de 'Dolore sotto chiave', aplaudits ahir a l'estrena. Un nou èxit del Teatro Uniti tres mesos després de la visita de Toni Servillo, el seu fundador i director. Un deixeble, Francesco Saponaro, fa un curiós homenatge a De Filippo amb una obra que en realitat en conté dues de petites i poc conegudes. La primera va ser escrita en origen com un drama radiofònic. Un enginyer destinat a Sardenya torna a casa per trobar la germana, qui s'ocupa des de fa mesos de la seva muller, greument malalta i tancada en una habitació. Però el dolor tancat amb pany i clau resulta ser una farsa: fa temps que és morta. FRANCESCO SAPONARO, director escènic "Esto nos cuenta que los humildes pueden desarrollarse como poderosos y mandar el destino de los otros. Es una paradoja." De la comèdia amarga a una peça humorística delirant que furga en les relacions matrimonials. Una dona explica a un amic del marit que aquest l'ha intentat assassinar moltes vegades. Quan arriba, efectivament, cada vegada que ella intenta deixar de ser una esclava de la llar, el marit dispara amb una pistola. El mètode per apaivagar qualsevol intent d'emancipació és tan efectiu que tots els marits del barri l'estan copiant. FRANCESCO SAPONARO, director escènic "Eduardo profetiza el morbo que se puede tener en una familia entre un hombre y su mujer." En ambdues peces -i en una picada d'ull a una altra gran influència per De Filippo, la de la gestualitat de la Commedia dell'arte-, l'actor Luciano Saltarelli assumeix els papers femenins.
