Potser els barcelonins estan canviant els seus hàbits. Almenys els de la Dreta de l'Eixample, que és on viu bona part del públic del Teatre Gaudí. Escoltant els veïns, els responsables del teatre han decidit oferir sessions a les set de la tarda. EVER BLANCHET, director del Teatre Gaudí "De petites enquestes que hem anat fent, la gent diu: 'vull anar-hi d'hora, no vull dormir tard, vull sopar d'hora...'. Això t'ho van dient." La intenció és captar públic familiar amb propostes desenfadades. Com l'òpera de butxaca que es va estrenar ahir. Una versió escurçada i reduïda als personatges principals de l'opereta 'La Duquessa de Gerolstein', de Jacques Offenbach. Una insípida duquessa decideix atiar la guerra per no avorrir-se. Aquest és el detonant de la comèdia que Offenbach va escriure per satiritzar el militarisme irreflexiu que imperava a França poc abans de la guerra francoprussiana. Amb el concurs del director Víctor Àlvaro, la jove companyia Bratislava ha forçat la comicitat amb interpretacions molt estereotipades i invertint el repartiment de rols femenins i masculins, de tal manera que és Albert Ruiz qui encarna la duquessa. VÍCTOR ÁLVARO, director escènic "És una història molt 'tonteta'. És una gran excusa per passar una bona estona i per sentir una música que està molt bé." Dura poc més d'una hora, la meitat que l'original, i la serveixen quatre intèrprets i un pianista. A més de cantar, els quatre actors toquen puntualment algun instrument.
És la primera vegada que ‘La Gran Duquessa de Gerolstein’ s’adapta al català i serà en cartell un mes. Es tracta d’una versió escurçada i reduïda als personatges principals, que dura poc més d’una hora, la meitat que l’original. L’argument és que una insípida duquessa decideix atiar la guerra per no avorrir-se. Aquest és el detonant de la comèdia que Offenbach va escriure per satiritzar el militarisme irreflexiu que imperava a França poc abans de la guerra francoprussiana.
Amb el concurs del director Víctor Álvaro, la jove companyia Bratislava ha forçat la comicitat amb interpretacions molt estereotipades i invertint el repartiment de rols femenins i masculins, de tal manera que és Albert Ruiz qui encarna la duquessa. Segons el director escènic, Víctor Álvaro, és “una història molt ‘tonteta’, una gran excusa per passar una bona estona i per sentir una música que està molt bé”.
