Cal posar-se les ulleres per copsar una visió polièdrica de Vicent Andrés Estellés com la proposada per Teatre Micalet i Pep Tosar. Polièdrica perquè l'espectacle és alhora biogràfic i documental, poètic i musical. Un narrador en primera persona, alter ego de Vicent Andrés Estellés, desgrana episodis de la seva vida en companyia d'una cantinera, un músic, i un periodista que fa una recerca sobre el poeta, molt similar a la que ha hagut de fer Pep Tosar. L'actor i director mallorquí ha cercat entroncar vida i creació poètica a partir dels grans temes presents a l'obra del de Burjassot. PEP TOSAR, director escènic "La triologia més notable, més evident de l'Estellés és: sexe, mort i fam." Les entrevistes a familiars i amics projectades en un tul afegeixen valor testimonial. A l'altre extrem, l'evocació, que produeixen la guitarra i la veu de Miquel Gil, qui fa una mica del còmplice Ovidi Montllor, i les pinzellades de dansa d'Isabel Anyó Andrés, néta de l'escriptor. ISABEL ANYÓ ANDRÉS, intèrpret "Pep Tosar volia fer l'obra de teatre i va venir a casa a parlar amb els meus pares. Els va explicar una mica allò que volien. Els va dir que volia un ballarí però no sabia que jo feia ballet. I parlant ma mare va dir: a sí, la meva filla fa ballet. Però com un comentari de passada." L'espectacle arriba precedit de crítiques excel·lents al País Valencià. Es va estrenar al Teatre Micalet, seu d'aquesta companyia que, des de fa 15 anys, defensa el teatre fet en valencià.
