En coproducció amb la sala la Planeta de Girona, la companyia Teatre de l'Enjòlit posa en escena un muntatge ambiciós, amb set intèrprets, cosa gens freqüent ara mateix en una sala petita com la Beckett. També per durada: més de dues hores dividides en dues parts. La primera, ens situa en algun indret de l'Àfrica colonitzada pels britànics a mitjan segle XIX. El retrat d'una família de colons superposa poder patriarcal i dominació colonial. Les aparences, però, encobreixen un embolic sexual generalitzat en aquest campament, i la comèdia embogeix a la manera d'un vodevil, amb l'afegitó que alguns papers estan canviats de sexe. GLÒRIA BALANYÀ, directora escènica "La dona és interpretada per un home, el negre per un blanc, el nen per una dona. Ensenyem que és artifici. Fem estranya la realitat per poder-la qüestionar." La segona part fa un salt en el temps. La mateixa família és al Londres contemporani, per bé que, en una llicència forçada, figura que només han passat 25 anys, altrament tots serien morts. La translació temporal permet furgar en la pervivència dels vells esquemes de dominació sexual. Tot i l'adaptació, es fa evident que l'autora va escriure l'obra als anys 70, quan cuejava encara el debat sobre la descolonització i en ple empatx de revolució sexual.
