Taula rodona de BCNegra celebrada el 30 de gener. Cadascuna de les taules rodones d’aquest cicle porten el títol d’alguna novel·la policíaca de la mítica col·lecció de tapa groga “Cua de palla”, d’Edicions 62. En aquest cas, ‘El llarg adeu’, de Raymond Chandler.

Els escriptors convidats, Marta Sanz, Margarida Aritzeta i Alexis Ravelo parlen sobre les seves respectives novel·les, ‘Pequeñas mujeres rojas‘, ‘Teoria del gall‘ i ‘Un tío con una bolsa en la cabeza‘.

La taula rodona “El llarg adeu” està moderada per Álvaro Colomer, escriptor i periodista, autor entre d’altres d”Aunque caminen por el valle de la muerte‘ (2017) o ‘La calle de los suicidios‘ (2000).

Marta Sanz

Marta Sanz és doctora en Literatura Contemporània per la Universitat Complutense de Madrid. Va publicar les seves primeres novel·les a l’editorial Debate. Va quedar finalista del Premi Nadal en 2006 amb ‘Susana y los viejos’. A més de novel·la, ha escrit contes, poesia i assaigs, ha exercit la crítica literària en diferents mitjans i ha dirigit la revista literària ‘Ni hablar’. Col·labora habitualment en premsa escrita.

Marta Sanz és autora, entre altres novel·les, deSusana y los viejos‘ (2006); La lección de anatomía‘ (2008); ‘Black, black, black‘ (2010); ‘Un buen detective no se casa jamás‘ (2012); ‘Daniela Astor y la caja negra‘ (2013), multipremiada i ‘Pequeñas mujeres rojas‘ (2020).


Pequeñas mujeres rojas‘, la novel·la sobre la que parla Sanz, narra les desventures d’una inspectora d’hisenda que se’n va a viure a un poble castellà per participar en un projecte de memòria històrica, a desenterrar cossos de les fosses de la guerra. Segons l’autora, la seva novel·la tracta de “la violència que s’exerceix sobre el cos”. En primer lloc, sobre el cos de la dona. En segon lloc, sobre els derrotats de la Guerra Civil, oblidats per la memòria històrica.


Margarida Aritzeta

Margarida Aritzeta és escriptora i ha estat professora de teoria de la literatura i literatura comparada a la Universitat Rovira i Virgili. Ha participat en el col·lectiu literari Ofèlia Dracs des del 1983 i fins a la seva desaparició.

Margarida Aritzeta ha publicat un munt de novel·les, entre les quals,
L’home inventat‘ (1996); ‘El verí‘ (2002); ‘El pou dels maquis‘ (2013); ‘Rapsòdia per a un mort‘ (2018) i ‘Teoria del gall‘ (2020).


A ‘La teoria del gall‘, Margarida Aritzeta es retroba amb el seu personatge Mina Fuster, una inspectora dels Mossos d’Esquadra. En aquest cas, investiga un criminal que es dedica a esquarterar dones. Però també s’explica la relació de Fuster amb la seva mare, una dona força gran i molt possessiva, que ha desaparegut misteriosament sense que ella se n’hagi adonat.


Alexis Ravelo

Alexis Ravelo és un escriptor destacat en el camp de la novel·la negra, el conte i el microrelat. De formació autodidacta, és cofundador de la revista literària ‘La Plazuela de las letras‘ i creador de l’espai de divulgació cultural ‘Matasombras’. Ha escrit espectacles teatrals i guions per televisió.

Alexis Ravelo és l’autor, entre moltes altres novel·les, de ‘Tres funerales para Eladio Monroy‘ (2006); ‘La noche de piedra (La iniquidad I)‘ (2007); ‘Sólo los muertos [Eladio Monroy 2]‘ (2008); ‘Anroart‘ (2010); ‘La estrategia del pequinés‘ (2013); ‘La última tumba‘ (2013); ‘La otra vida de Ned Blackbird‘ (2016); ‘La ceguera del cangrejo‘ (2019) i ‘Un tío con una bolsa en la cabeza‘ (2020).


Ravelo explica l’argument de la seva novel·la, ‘Un tío con una bolsa en la cabeza‘. L’alcalde corrupte d’una localitat igualment corrupta, és atracat a casa seva i embolcallat amb una bossa al cap. Mentre s’asfixia, intenta esbrinar dins els seus pensaments el possible autor d’aquest crim. Ravelo diu que l’obra és una oportunitat per parlar de la violència física causada per la violència econòmica i la corrupció. El personatge de l’alcalde li permet esbrinar com arriben a la corrupció les persones amb poder econòmic i polític.


La corrupció política i econòmica al nostre país tenen origen al franquisme.
Alexis Ravelo, escriptor

Trets comuns a les tres novel·les

Álvaro Colomer, el moderador de la xerrada, troba que un dels temes comuns a les tres novel·les és la presència del franquisme condiciona la societat actual.

Marta Sanz coincideix amb Ravelo que la corrupció té l’origen en el franquisme, amb personatges enriquits gràcies als crims comesos. Igual passa, diu, amb la violència contra les dones. Lamenta que tots aquells crims han quedat impunes i que una certa manera de pensar mira de blanquejar el passat.


S’ha assumit el discurs de conciliació per igualar les accions del passat.
Marta Sanz, escriptora

Ravelo expressa que per a ell, les ferides del passat no han cicatritzat bé perquè no s’han rentat. I recorda que la idea que la política és dolenta, és el camí per a la introducció del feixisme, despert, avui, a casa nostra. Aritzeta ha situat moltes de les seves novel·les, incloses algunes amb profundes investigacions, en el franquisme i les èpoques del maquis.


En el franquisme, el model del bon espanyol no pot ser homosexual, ni artista. Ha de ser d’una forma determinada.
Margarida Aritzeta, escriptora

Tots tres novel·listes també coincideixen a situar les seves històries recents a pobles imaginaris. I també, en el protagonisme de personatges seriats.