compartir
Només un lustre ha durat Periferia Cimarronas, el primer espai teatral de l’estat espanyol d’afrodescendents. Està situat al número 26 del carrer de Cerdanyola, al barri de Sants, que acull també una petita galeria d’art i una cafeteria.
Les raons són crematístiques. El projecte no ha funcionat segons les expectatives de les tres impulsores, de les quals només una, Sílvia Albert Sopale, ha resistit fins al final. S’han acumulat deutes amb bancs, proveïdors, companyies i artistes que fan inviable l’aventura. Periferia Cimarronas podria seguir muntant espectacles de forma itinerant, sense seu fixa d’exhibició, però tampoc es pot assegurar.
La Sílvia admet errors de càlcul sobre la viabilitat del projecte, en pensar que hi havia públic per a aquest tipus de proposta. “Potser no hem sabut comunicar el projecte. Però tampoc hi ha hagut curiositat per saber el que fem en aquest espai. Vam pensar que això podia ser una realitat, però la ciutat encara no ha fet un exercici real per acollir la diversitat que existeix”, argumenta. En una carta de comiat reconeix, també, que va haver de tornar una subvenció a la programació per no assolir un mínim de funcions en català.
Els orígens i el final
La cooperativa Periferia Cimarronas es va formar a partir de l’espai Black Barcelona (creat per l’Associació Hibiscus d’Afroespanyoles i Afrodescendents, constituïda el 2016) i Tinta negra, un col·lectiu d’actors de la diàspora negra a Catalunya que va considerar que hi havia un buit pel que fa a produccions teatrals creades i dirigides per afrodescendents. La cooperativa la dirigien inicialment les tres sòcies esmentades, una de les quals Sílvia Albert Sopale, actriu i directora de la companyia No Es País para Negras.
Alguns dels espectacles que s’han exhibit a la sala són precisament d’Albert Sopale, però n’han dut a escena també l’actriu i dramaturga Denise Duncan i el també actor Malcom McCarthy, entre d’altres. Aquest diumenge, 11 de gener, s’acaba l’exhibició teatral, tot i que la cafeteria i l’exposició de peces d’artesania romandran obertes fins a finals de mes. Per tancar l’aventura s’ha escollit el muntatge Lötò. Un ritual d’emancipació corporal, creat i interpretat per Albert Sopale. Es tracta d’una crítica ferotge a la pressió estètica, la grassofòbia i l’edatisme. “Els meus espectacles són molt combatius, però aquest té un final més amorós. Volíem acabar deixant un bon regust”, conclou la Sílvia.
