L’hort medieval del monestir de Pedralbes, que enguany celebra 700 anys, amaga el secret de les herbes remeieres. A través de textos de l’època i el coneixement actual, un taller comparteix els sabers antics de les plantes i també desmenteix algunes creences.
Amb herbes aromàtiques i curatives com la menta o el romaní, en el taller es preparen locions, infusions i altres preparats de caràcter medicinal. A l’hort s’hi practica l’agricultura ecològica i es treballa la reconstrucció històrica i la integració social. Els tallers, com l”Herbarius. Plantes remeieres de l’hort’, es programen de manera periòdica.
Collir les herbes i fer els preparats
El Xavier, voluntari de l’hort medieval, explica que en els mil metres quadrats que té, s’intenta respectar les pràctiques de l’època a partir de la documentació medieval que es conserva. “És un hort experimental“, puntualitza. Entre els productes que s’elaboren destaquen les tonalitats, que es fan amb alcohol i ajuden a estimular la circulació.
En el taller s’intenten reproduir remeis casolans d’època, enfocats a la salut i el benestar, però bona part queda a la interpretació dels experts. “Els documents no són detallistes, no expliquen quantes culleradetes cal posar-hi, o a quina temperatura ha d’estar l’oli o l’aigua. Per això és experimental”, diuen.
Al Ferran, que ha participat en el taller, li ha interessat precisament això: conèixer l’hort del monestir i simular com amb les herbes que conreaven feien els seus ungüents i preparats, recreant la manera de fer medieval.
Un saber que es perd en el temps i travessa cultures
A l’edat mitjana, les plantes medicinals s’empraven per equilibrar el cos i garantir la salut. La tradició mèdica grega i romana, que els àrabs van transmetre a Occident en època medieval, entenia que el cos humà estava compost pels quatre elements en equilibri (aire, aigua, terra i foc), identificats amb quatre humors (sang, bilis groga, bilis negra i flegma). La dieta i la farmacologia permetien restablir l’equilibri quan el cos emmalaltia, és a dir, quan perdia l’equilibri entre els quatre humors.
