Tot i que confessen que són de llàgrima fàcil, en el seu últim espectacle les T de Teatre s’han marcat un objectiu: Avui no ploraré. Un propòsit difícil de complir tenint en compte els ingredients amb què s’ha cuinat aquest text, escrit i dirigit per Néstor Valente, que planteja el retorn a casa de la Llum (Carme Pla) per retrobar-se amb les seves germanes després d’estar-se un mes internada en una clínica psiquiàtrica.
La rebuda familiar reflecteix els estigmes i estereotips socials que envolten la salut mental. “Tenen molt poca sensibilitat envers ella, no la deixen ni parlar”, explica Marta Pérez a La brama. “A vegades posem etiquetes i després veus que la família està pitjor que ella, que és la més sensata”, afegeix Àgata Roca. El repartiment el completen les altres dues integrants de la companyia, Carme Pla i Mamen Duch, acompanyades de Jordi Rico i Albert Ribalta.
“Hi ha rialles però també riures incòmodes”Àgata Roca
L’espectacle, que es pot veure al Teatre Goya fins a l’1 de març, aborda el drama des de la comèdia, un tret característic de la companyia. “Hi ha rialles però també riures incòmodes, de no saber si riure o plorar”, comenta Roca. El muntatge posa sobre la taula del menjador familiar temes com el racisme, el masclisme, el classisme, les discriminacions al col·lectiu LGTBIQ+ i la crisi de l’habitatge, entre d’altres.
Qui fa esclatar la situació és l’Oltra, una amiga de la Llum que s’ha fugat de la clínica i que interpreta Marta Pérez: “Els posa el mirall i els fa veure les mancances de tots”. Es tracta d’un personatge catàrtic que, segons Roca, ajuda els altres a “treure tota la merda”. Aquesta explosió de secrets i retrets familiars fa que el públic s’hi senti identificat, perquè a molts espectadors els ha fet reviure els àpats nadalenc: “Molta gent ens ha dit sembla casa nostra, només ens falta l’escopeta”.
“Són personatges pensats per a cadascuna de nosaltres”
Un text fet a mida
T de Teatre es va interessar per la feina de Néstor Valente arran de les seves obres anteriors i van demanar-li un projecte per a la companyia. Després de 15 dies de treball a partir d’improvisacions, el dramaturg i director argentí va reunir el material necessari per escriure el text: “Són personatges pensats per a cadascuna de nosaltres, ha estat un procés molt feliç”.
A això s’hi suma una espectacular escenografia que funciona com un personatge més i que, juntament amb el vestuari, és obra d’Alejandro Andújar. Es tracta d’un giratori que segons Roca deixa el públic “fascinat” i els permet fer moltes escenes simultànies. “L’escenografia la vam patir al principi, però va valer la pena posar-la en solfa per jugar-la a favor de la història”, confessa Pérez.
35 anys en escena
L’èxit de públic que està tenint Avui no ploraré arriba en el 35è aniversari de T de Teatre, una efemèride que enguany celebraran “treballant”. Des que la companyia es va formar l’any 1991 per portar a escena Petits contes misògins, de Patricia Highsmith, han aixecat una quinzena d’espectacles com Homes!, Criatures, Delicades i Premis i càstigs, amb què han anat perfilant un sentit de l’humor particular que va permetre crear una comèdia de situació tan icònica com Jet Lag.
