El programa de mà de l'obra 'Somni americà' és una paperina de crispetes. Com les de la màquina que hi ha a escena, l'interior d'un "drugstore" enmig del desert. Hi han trobat refugi una prostituta, un venedor de diaris esguerrat, un sense sostre... Personatges que, volgudament o no, han quedat a banda del somni americà. La depressió els ha centrifugat cap als marges, però tenen els seus somnis. ORIOL TARRASÓN, autor i director escènic "Són personatges que ja han sofert alguna davallada. Petita fractura emocional o social que tots hem pogut tenir en algun moment. I es van trobant i van compartint entre ells, aquests punts de contacte entre ells, i llavors cadascú explica el seu somni..." Més que una història hi ha una munió de petites historietes. Han estat inspirades per lectures d'autors que van reflectir la depressió americana com Arthur Miller, Ben Reitman, John Steinbeck o Tenessee Williams. L'autor posa en boca dels personatges frases que avui poden sonar plenament vigents i confronten la depressió americana dels anys 30 amb la crisi actual.
