És Jaume I El Conqueridor, rebent els espectadors. Per desgràcia, la seva intervenció dura poc, perquè les retallades han obligat a suprimir el seu esquetx. L'actor és Òscar Orbezo, autor també d'aquesta paròdia musical que ironitza sobre el país, tot traslladant afers actuals a temps pretèrits com el de Guifré el Pilós, els almogàvers o el bandoler Serrallonga, un assaltador de camins que acaba sent assaltat per un noble castellà de parlar molt reconeixible. JORDI PURTÍ, director escènic "Jo crec que ara toca. És un moment molt bo perquè la gent vingui a recordar moments de la història de Catalunya. Fets que ens semblen llunyans però que jo et puc assegurar que és un 'bucle', això és un 'bucle' i es repeteixen situacions, es repeteixen." Les músiques són divertiments a partir de melodies tradicionals o bandes sonores televisives i cinematogràfiques, sovint descontextualitzades. L' ús de gralles, tenores, flabiols i altres instruments nostrats, és recurrent. Òscar Orbezo, l'actriu Mariona Blanch i els músics Xevi Capdevila i Oriol Pidelasserra encarnen un reguitzell de personatges en els dotze esquetxos -alguns més ben trobats que altres- que abracen 1.000 anys d'història de l'Edat Mitjana al 20 de novembre de 1975.
El comentari de Victor Giralt Jonama
Potser perquè em va sorprendre ‘Operetta’, muntatge dirigit per Jordi Purtí, esperava més de ‘Som una noció’. Crec que ha arribat precipitadament a l’estrena. I el problema és que quan els gags no estan perfilats… en comptes de riures, hi ha silencis.
Segurament millorarà a còpia de fer-ne representacions.
