La ballarina i coreògrafa Sol Picó estrena al TNC, en el marc del festival Dansa Metropolitana, el muntatge La Cordero i el seu exèrcit, que es podrà veure de divendres, 13, a diumenge, 15 de març. Es tracta d’un espectacle que és un ritual catàrtic poderós i que vol ser una “apocalipsi interna”: una celebració d’un punt final de la seva carrera després de 40 anys de trajectòria.
L’artista explica a betevé que l’apocalipsi personal que mostra en aquest espectacle també “és extrapolable al món turbulent, turmentós i apocalíptic que estem vivint actualment. La peça té el segell d’un dels tòtems de la dansa de casa nostra: mescla de dansa contemporània amb la rectitud de les puntes del ballet clàssic i hibridació del flamenc i en què apareixen objectes fetitxes de la seva trajectòria, com cascos i espases.
“No vull parlar de comiat, però celebro la fi d’una cosa”
Amb La Cordero i el seu exèrcit, Sol Picó tanca la seva trilogia artística, que va iniciar amb Titanas —en què ballava amb dones de la seva mateixa edat i trajectòria— i que va continuar amb Lastre —quan va començar a introduir ballarines més joves, de noves generacions. “Aquest espectacle és la resolució final”, sentencia l’artista. “Correspon a un moment vital, a una espècie d’apocalipsi interna, i la millor manera que se m’acut és compartir-ho amb el públic”, explica la ballarina.
Amb aquest espectacle, Sol Picó posa punt i a part a quatre dècades d’una sacrificada carrera com a ballarina. “Requereix un esforç que comença a ser excessiu, de molta disciplina, d’entrenar cada dia i d’anar al dos-cents per cent amb tot, perquè en aquesta professió has de lluitar cada dia, és igual que tinguis molts premis”, confessa.
Però Sol Picó plega? “No vull parlar de comiat, no vol dir que s’acabi tot: celebro la fi d’una cosa i després seguirem amb una altra“, explica a betevé. D’aquesta manera, sembla que Picó deixarà la primera línia de l’escenari per seguir sent coreògrafa i liderant la seva pròpia companyia i escola de dansa. “Mantenir una companyia 30 anys és un miracle, he picat pedra cada dia”, assegura.
“M’exposo com un corderet vulnerable, que és una mica com em sento”
A La Cordero i el seu exèrcit es converteix en la Cordera: “M’exposo com un corderet fràgil, vulnerable… i és que d’alguna manera em sento una mica així. Et sents a prop d’entrar a l’escorxador, el iubilatio d’alguna manera”, ens explica la ballarina. “Vull parlar d’aquest moment fràgil, perquè és una situació que tots hem viscut d’alguna manera”, diu l’artista.
S’acompanya de sis joves ballarines: un exèrcit de talent convertides en les seves pròpies genetes de l’Apocalipsi però que també simbolitzen l’amenaça de les noves generacions. “Em dona molta força relacionar-me amb elles, però jo crec que a elles també, estem fent un intercanvi molt poderós. I òbviament en aquesta celebració del final hi ha aquesta exaltació del poder femení, de les joves generacions”, diu Picó.
