Més enllà de problemes d’identitat sobre què soc o què deixo de ser, pot ser que arrosseguem el dubte de si la primera persona del verb ser ha mantingut l’accent diacrític o no.
Si som dels que oblidem fàcilment on se situa babord i on estribord perquè no tenim vaixell, segurament ens costi recordar si soc va amb accent o no, si no l’hem d’escriure sovint. O pot ser que el confonguem amb un altre monosíl·lab que sí que en porta: són.
L’accent pren el vol
El nostre soc ja no porta accent. El va perdre el 2016, quan va sorgir la nova Ortografia catalana i es va decidir que només quedarien 15 paraules amb accent diacrític. Aquest tipus d’accent serveix per distingir mots que són iguals i per evitar confondre’ls.
Soc abans en portava per distingir la primera persona del singular del verb ser dels altres soc, que són un esclop i un tros de soca.
Soc no porta accent, però són, sí
Alerta perquè el mot són sí que és un dels que manté l’accent diacrític per diferenciar-se d’altres mots homònims. En porta per diferenciar-se del son (‘acte de dormir’), la son (‘tenir ganes de dormir’) i son (‘son pare’).
