La historiadora de la moda Sílvia Rosés Castellsaguer explica al betevé directe l’evolució històrica de l’estampat de lleopard a la roba i la moda. La cronista té clar que actualment “està per tot arreu”, tant a les grans cadenes de roba “com també a les marques de luxe”. Rosés especifica que el concepte de teixit de lleopard també integra pells i colors d’animals com el tigre, la zebra i la serp i es defineix en el món de la moda amb l’anglicisme animal print.
Sílvia Rosés té clar que “la pell dels animals grans va ser l’inici de la indumentària humana”, però no va ser fins a l’antic Egipte que “lluir pells d’animals, especialment de lleopard o tigre, era una mostra elitista de poder“. Més endavant, la historiadora recorda que els colors de pell de felins es troben a l’estil rococó del segle XVIII. “Era una mostra d’ostentació, de luxe desmesurat i de delit per l’exotisme colonial”.
Cinema i lleopards
El segle XX, coincidint amb l’edat daurada de Hollywood als anys 30, va ser, segons Rosés, “una època desmesurada”. Les actrius “tenien una imatge determinada tant dins com fora de la pantalla i estrelles com Joan Crawford utilitzaven roba amb estampat de lleopard“. La historiadora remarca que la pel·lícula Tarzan del 1932 va provocar una “increïble passió pels colors i patrons de lleopard i felins entre la població, ja que promociona la idea d’un món salvatge i colonial”.
La fera i la presa
Sílvia Rosés precisa que aquesta vestimenta “s’associava a dones fortes de caràcter”, amb significats molt diferents, des de “l’apoderament sexual i el luxe a la idea de la dona cosificada sota la moda del lleopard”. Rosés veu dos cantons contraposats, “el de la fera i el de la presa a la vegada”.
La historiadora explica que “la Llei d’espècies en perill d’extinció es va aprovar l’any 1973 i va aturar la matança d’animals salvatges com els felins”. Des de llavors, “es van començar a utilitzar les pells sintètiques i l’estampat de lleopard es va popularitzar a tot el món”.
