Dilluns, 11 de setembre, és la Diada Nacional de Catalunya i ens hem fixat en la paraula diada, que, com totes les que hem anat treballant, ens ensenya coses noves.
Puzle lèxic que fa créixer mots
La llengua té diferents recursos per aprofitar les paraules i poder modular-les per fer-ne el sentit més gros o també més petit, però també per donar-hi un matís de bellesa o lletjor, entre molts altres matisos semàntics.
És per això que existeixen unes peces lèxiques que anomenem afixos, morfemes que, com un puzle, s’ajunten a una paraula i, com esqueixos vegetals, en fan créixer de noves.
Què ens aporta el sufix -ada
El que fa aquesta peça lèxica és crear paraules noves que poden tenir un sentit col·lectiu com gentada; d’altres que defineixen fenòmens meteorològics, com ventada; noms que denoten plenitud o quantitat com cullerada, fornada. En general, doncs, podem dir que el sufix -ada augmenta la dimensió i magnitud del nom al qual s’ajunta:
dit + -ada → ditada
menja + -ada → menjada
aigua + -ada → aiguada
alè + -ada → alenada
balcó + -ada → balconada
ull + -ada → ullada
‘Diada’, un ‘dia’ que creix; dia important
Així doncs, podem dir el mateix de diada, que és un dia amb un sufix encaixat (dia + -ada) i que ens engrandeix el dia, en el sentit que el fa més ampli, intens i important. És per això que diada apareix al diccionari amb l’accepció següent: “Dia assenyalat, en què se celebra una festa grossa”.
De diades en tenim algunes i en poden néixer més, tots aquells dies que col·lectivament vulguem destacar, com una diada castellera, per exemple. Però només n’hi ha una que marquem en majúscula, és la nostra manera de singularitzar-la i que la importància que hi donem col·lectivament també quedi plasmada gràficament. És per això que de Diada només n’hi ha una i és la que justament celebrem aquest proper dilluns, 11 de setembre: la Diada Nacional de Catalunya.
