Entra al plató i els seus ulls de fotògraf analitzen l'espai. Caldrà moure alguna càmera, encendre algun plasma... Mesura la llum amb un fotòmetre. N'hi ha més que suficient per a la seva càmera de gran format analògica. La màquina té 50 anys, però per en Shigeru Takamoto, que es defineix com al·lèrgic al món digital, és l'instrument ideal per a les seves peculiars fotografies. Takamoto es considera un artista de la fotografia. És japonès però resideix a Alemanya. Avui ha estat a BTV per immortalitar el plató dels informatius. N'ha visitat centenars, de països de tot el món. Fa 15 anys que va iniciar aquesta sèrie d'instantànies. La idea li va venir al cap mirant la tele. "Penso que tothom s'intriga pel que passa darrere la pantalla de la televisió. En lloc de ser un receptor de notícies i informació, jo volia ser on surten. És un lloc on hi ha molta energia. És un lloc de discussió on passen coses. I aquesta energia és enviada. Són com petits contenidors d'energia, com volcans. Havia de veure-ho, havia de ser-hi." Sempre escull el mateix punt de vista. Frontal, sense presentadors, sense l'acció del directe. L'originalitat de la idea pren força quan es fa un cop d'ull al seu web. Cada país té el seu estil i els pas dels anys es nota a les imatges més antigues. Ben aviat, BTV formarà part d'aquest mosaic televisiu.

Shigeru Takamoto és un fotògraf japonès establert a Alemanya. Des de fa 15 anys es troba immers en un treball personal peculiar. Es dedica a recórrer els platós de notícies de televisió de països de tot el món per immortalitzar-los amb la seva càmera de gran format analògica. Ja n’ha visitat més de 300. Aquest dimecres ha estat a BTV per afegir una imatge més a la seva col·lecció.

A en Shigeru Takamoto li va sorgir la idea de fotografiar platós de notícies mirant la televisió. “Tothom, qui més qui menys, es pregunta què hi ha darrere d’un informatiu”, explica. “Un plató de notícies és un lloc ple d’energia humana, un lloc de discussió, on passen moltes coses. I aquesta energia s’envia a través de l’emissió als receptors. Jo havia de veure-ho en primera persona, havia de ser-hi”, afegeix.

Les seves imatges, però, no mostren el moment del directe, la imatge que acostumen a veure els espectadors, sinó el plató buit, sense presentadors, des d’una perspectiva frontal. L’originalitat de la idea pren força quan es fa un cop d’ull al seu web. Cada país té el seu estil i el pas dels anys es nota a les imatges més antigues.