Belbel repassa amb els actors i el seu ajudant alguns fragments clau del muntatge. És el seu primer Pinter, i un text que s'ha de servir seguint la vella escola anglesa d'interpretació, continguda, mesurada. Facin el que facin, però, estaran teixint un joc escènic maliciós. En Deely i la Kate, un matrimoni que ha passat la quarantena, parlen de l'Anna una vella amiga d'ella de qui esperen visita. Quan arriba és moment per recordar vells temps, velles cançons... Però amb silencis i frases que semblen fora de to, l'autor aconsegueix que plani la sospita de si el que es rememora va succeir realment. Que ell va conèixer primer l'Anna, per exemple, i que la va intentar seduir... SERGI BELBEL, director escènic "Tu pots haver fabricat un record a partir d'una vivència falsa, o que no era exactament així, però com que ho has explicat moltes vegades i cada vegada que ho expliques ho vas modificant una mica, aquest record acaba sent un altre. Llavors ve un que havia viscut aquest moment amb tu, i té un record completament oposat en aquell fet. D'això va l'obra." Les interpretacions sobre el text han estat nombroses: que ambdues dones són diferents personalitats d'una mateixa, per exemple. L'ajudant de direcció de Belbel, Antonio Calvo, va comentar amb encert, durant els assajos, que és una obra per endur-se a casa, en el sentit que cada espectador ha de completar, després de la funció, allò que ha vist.
